3.1. Arquitectura historicista

Com hem vist fins ara, el procés d'industrialització va generar un canvi en l'urbanisme i l'arquitectura tal com s'havien entès fins el moment. D'aquesta manera van començar a sorgir solucions arquitectòniques que intentaven millorar les necessitats de la nova societat industrial. Així doncs, va ser com a conseqüència del context que començaren a sorgir corrents diversos al llarg de la segona meitat del s.XIX tals com l'historicisme, l'arquitectura eclèctica, l'arquitectura del ferro...

 

 

   

 

 A l'esquerra, Nash. Pavelló Reial (1815-1823), Brighton, Gran Bretanya. En ell hi observem l'ecleticisme arquitectònic i el gust per l'estètica exòtica.. Al centre, Elies Roget. Universitat de Barcelona (1863-1868) la qual desprèn la gran influència romànica catalana, un exemple del corrent neoromànic. Finalment a la dreta, un exemple de Neobarroc. Garnier. Teatre de lÒpera (1861-1874), París.

Arquitectura historicista

    • L'arquitectura historicista, la podem vincular al romanticisme com alternativa al neoclassicisme ( el qual propugna el retorn als models acadèmics de l’antiguitat grega, com ja hem vist).
    • En context històric marcat pels nacionalismes propicien una arquitectura inspirada en el passat.
    • Aquesta, s’inspira en els models de l’antiguitat: Egipte, la Índia, l'arquitectura medieval, renaixement, orientalisme, o cultures exòtiques.
    • La fusió de l'arquitectura historicista amb elements exòtics dona lloc al que anomenem arquitectura eclèctica, caracteritzada per la barreja d'estils.La burgesia propugna un tipus de construcció que barreja els elements més ampul·losos de diferents estils per aconseguir una major ostentació social.
    • Hi trobem diversos corrents simultanis segons la font d'inspiració, tot i això l'arquitectura inspirada en l'etapa medieval fou la que tingué més èxit generant els corrents del neoromànic, neogòtic i neobarroc.
    • A França hi destaca Viollet-le-Duc, arquitecte que recuperà l'estètica gòtica restaurant Notre Dame de París així com el recinte de Carcassona.

De tots ells el corrent que va tenir més èxit fou el neogòtic amb la construcció del Parlament britànic. August Pugin i Charles Barrry: Parlament britànic (1840-1865), Londres. El neogòtic fou l'estil amb el que es va reconstruir l'edifici després de l'incendi que el destruí l'any 1834.