3.Arquitectura i urbanisme

  Abans de començar el recorregut per l’arquitectura del segle XIX s’han de tenir en compte diversos aspectes de caràcter històric i social que condicionaran el seu desenvolupament:

  

    • La Revolució Industrial suposarà la producció de nous materials com el ferro colat, el vidre, el ciment...., més barats i millors. Aquest fet portarà al seu ús massiu i l’increment del transport i comerç.
    • La consolidació de la burgesia i l’aparició del proletariat i posterior creixement que suposarà una gran demanda d’habitatges.
    • El fenomen urbà: el creixement de les ciutats com a centres neuràlgics de la producció, distribució i consum dels productes.
    • La diversificació i creació de nous tipus d’edificis com estacions de trens, mercats permanents (El Born...), grans magatzems, fàbriques, pavellons de fires, grans centres assistencials (hospitals) o lúdics (estadis, òperes, cinemes...)
    • L’evolució de l’urbanisme amb l’ampliació de les ciutats per mitjà de “plans d’eixample”. Dintre d’aquesta tendència cal afegir modernament la integració de la natura.
    • Els diferents corrents arquitectònics poden ser simultanis. Fins ara tots el edificis dintre del mateix període tenien les característiques pròpies de l’estil. A partir d’ara no, en un mateix moment es poden construir edificis en estils diferents.

 

Urbanisme

Com hem vist en el context històric, la Revolució Industrial va propiciar la reestructuració de les ciutats. Els nous materials van fer baixar els costos fet que va generar l'opció de crear espais que fins ara eren impossibles. Tot i això es van trobar amb la contraposició del fet estètic ja que aquests espais no es podien decorar amb els cànons que havien imperat al llarg de la història. Veiem alguns exemples:

    •  Reforma de Paris: L'any 1853, Napoleo III va encomanar al baró E. Haussmann el pla de reforma urbanístic de la ciutat de París
      • La ciutat es va dividir en 20 districtes.
      • Per fer la reforma es van crear lleis que permetien l'expropiació d'edifiics
      • Es va intentar generar una reforma que permetés controlar els moviments revolucionaris ( fent desaparèixer els carrers estrets per evitar barricades etc...)
      • Creació de noves instal·lacions: clavegueres aigua corrent, llum amb gas...
      • Nous tipus d'edificis i equipaments: escoles, hospitals, places, cementiris, parcs com el de Bois de Boulogne ( per l'aristocràcia) o el Bois de Vincennes per
      • Facilitació de la circulació a partir de la creació  de grans avingudes i boulevards

  

    • Pla urbanístic de Barcelona: L'any 1859 es realitza el pla urbanístic de l'eixample de Barcelona ideat per Ildefons Cerdà.
        • Per poder dur a terme la reforma es van enderrocar les muralles de la ciutat.
        • la distribució dels carrers de la ciutat va passar a ser reticular.
        • Es dona més amplada als carrers i es creen illes.
        • Es millora la salubritats de la ciutat i la qualitat de vida de les persones va millorar.

 

Moltes ciutats europees van enderrocar les muralles i van fer reformes urbanístiques. En destaquen altres casos com el de Madrid amb l'urbanista Arturo Soria ( ciudad lineal) així com el pla de VIena amb la urbanització del Ring, un anell al voltant de la ciutat antiga creada amb nous edificis públics.

Finalment no podem oblidar que també es van generar un grup d'urbanistes utòpics que tenien com objectiu millorar la vida de les classes més baixes ( els obrers) a partir de la creació de colònies.

      • Alguns exemples en són la New Lamarck al Regne Unit així com la New Harmony a Indiana totes dues creades per Robert Owen.(1800-1825)
      • També trobem els falansteris, un tipus de colònies creades per Fourier, que tenia la finalitat de crear un espai preparat per acollir un gran nombre de persones. Una modalitat foren els familisteris per conciliar la vida rural i urbana que s'havia trencat.