Història i evolució

3º generació: franco-flamenca. Estil internacional

Encara al voltant de 1500 els millors compositors sorgeixen de les actuals: Bèlgica i nord de França, fruit d'una llarga tradició local que exportava mestres de capella a tota Europa, i especialment a Itàlia: Compère, Agricola, Obrecht, Isaac, Mouton, de la Rue ... Apareix així un dels majors genis de la història musical, Josquin des Prez, l'estil clar, net i elegant esdevé model d'estil polifònic per a tota Europa: cadències clares i freqüents, seccions a dues o tres veus, passatges homofònics que subratllen el text, clara articulació general de la forma, línies melòdiques equilibrades i d'aparença senzilla ... Gràcies a la seva enorme influència i a la impremta es consolidarà un estil internacional comú a Alemanya, Itàlia, Espanya, França i Anglaterra. Entre les moltes obres mestres de Josquin, de tots els gèneres, caldria destacar la Missa Pange Lingua.


Durant les dècades d'inici del segle XVI la convenció musical d'un tactus (pensem en el modern compàs) de dues semibreves = una breu començar a ser tan comú com el de tres semibreves = una breu, com havia estat habitual fins llavors.