Renaixement

Un gran nombre d'impresos i cançoners manuscrits ens han fet arribar l'amplíssim repertori polifònic profà renaixentista. Aquí sí que és possible reconèixer formes peculiars de cada país:

•     A Itàlia, la villanella, la frottola i el madrigal.
•     A Espanya, el romanç, l'ensalada i el villancet.
•     A França, un cop superades les formes fixes medievals encara vigents a l'escola borgonyona (rondeau, virelai, ballade) es va crear la peculiar chanson polifònica parisenca.
•     A Anglaterra es va imitar l'estil madrigalístic italià, apareixent cap a 1600 la cançó amb llaüt isabelina.

Cap al final del període apareixen els primers antecedents dramàtics de l'òpera tals com la monodia, la comèdia madrigal i l'intermedi.

Frottola.  Cançó estròfica a 4 veus, predominant la superior. Textura homofònica.  Moltes eren arranjades per veu solista amb acompanyament de llaüt. Tema amorós i satíric.

A França triomfa la Chanson, de temàtica diversa, però sobretot amorosa.  Destaquen Clèment Janequin, Claude le Jeune i Jacques Muduit.

A la vegada, a Alemanya es desenvolupa el lied, cançó a 3 veus amb melodia al tenor.  Compositors de lieder profans van ser Johann Leo Hassler, Hermann Schein i Heinrich Schütz.

El madrigal és la forma renaixentista per excel·lència.  Per 4 o 5 veus, normalment sobre un poema breu.  Combinació d’escriptura homofònica i contrapuntística, la música sempre està al servei del text. Caràcter sentimental, eròtic.

Bernardo Pisano, Constanzo Festa són representants d’aquest estil.  Progressivament es va tornant més contrapuntístic, i apareixen els cromatismes o alteracions. Cyprien de Rore compon madrigals dramàtics.  I al final del S. VI destaquen Luca Marenzio i Carlo Gesualdo. Amb Claudio Monteverdi el madrigal arriba al seu cim. Monteverdi elabora, al final, madrigals per a solo i duo amb acompanyament instrumental, precursors del barroc.

L’estil madrigalesc va arribar a Anglaterra, creant escola.  El madrigal anglès és més clar, melòdic i musicalment expressiu. William Byrd, Orlando Gibbons , Thomas Morley, John Dowland i  John Wilbye són els màxims representants. A Espanya destaquen els Cançoners de Sevilla, d’Uppsala i el de la Colombina. A part dels compositors anomenats, Juan Vàsques, Joan Brudieu i Mateu Fletxa el vell i El jove.

Cançoner d'Upsala

Cançoner de la Colombina