4. Arquitectura rococó

L'arquitectura del rococó no destaca per ser una etapa d'innovacions pel que fa les tècniques o les estructures. Si destaca en algun àmbit és en la decoració interior dels espais luxosos. Es desenvolupà a França tot i que també hi tingué un lloc a Alemanya i Àustria.

Alguns dels trets característics de l'arquitectura d'aquest període són:

 

    • Creació d'espais amb dissimetries, espais amb jocs de miralls, l'ús de perspectives en trompe l'oeil ...
    • Decoració sobrecarregada amb formes capritxoses ( aproximant-se a l'horror vacui). Tendència a l'estètica xinesa ( chinoiseries).
    • Un altre aspecte que destaca és que els edificis passen a ser funcionals, centrats en buscar la comoditat i el confort ( si és necessari es canvia la distribució interna, peces concretes destinades a crear comoditat...).
    • L'arquitectura del rococó tendeix a crear espais privats més propers a l'aristocràcia i burgesia lluny dels castells i palaus monàrquics.
    • Utilització de materials falsos per crear riquesa decorativa tot rebaixant el cost de la construcció.

 

L'edifici per excel·lència d'aquesta etapa és el palau urbà, amb les mateixes característiques que els grans palaus però de dimensions més reduïdes. Si era més íntim s'anomena hôtel o casa aristocràtica:

 

    • La casa es situava al centre de la ciutat i comptava amb jardí.
    • Enfocada en crear espais propers i íntims buscant el confort del qui l'habita.
    • Crea estances privades amb decoració luxosa, obres d'art amb to sensual...
    • Destaca per una decoració luxosa on es tenen presents tots els detalls ( mobles, cortines, distribució coherent...)

 

Neumann, Cuivilliés o Fischer foren alguns dels arquitectes més destacats en l'arqutiectura d'aquest estil. A la foto podem observar un exemple de l'obra de Neumann ( arquitectura) i Tiepolo ( pintura).Kaisesaal o Sala de l'Emperador (1750-1753). Residència Würzburg, Baviera ( Alemanya).