Apunts reforç Rococó ( inclou vídeos i webs)

1.Context geogràfic

L'estil artístic del rococó es va desenvolupar amb més profunditat en dues zones concretes:

a França ( on neix i es centra en estils més senyorials) i Alemanya, on es va focalitzar en arquitectura monumental, civil i religiosa.

Pel que fa la cronologia, el rococó el podem delimitat en relació a dues dates:

• • Inici al 1715 amb la mort de Lluís XIV.
  • Final 1789 amb la Revolució Francesa.

2.Context històric i cultural

El context històric que marca el rococó és un període marcat pels canvis. És una etapa on hi ha nous enfocaments en diversos àmbits com són l'economia, la política o la manera d'entendre la societat:

• • Canvis econòmics:

• • • •   La Revolució Industrial genera un nou model econòmic, el capitalisme.

• • Canvis socials:

• • • •   El nous sistema econòmic comporta el sorgiment de noves classes socials tals com la burgesia industrial i el proletariat. 
      • Altres aspectes a destacar són la concentració urbana generada com a conseqüència de la Revolució Industrial així com la propagació dels mitjans de comunicació.
      • Secularització de la societat degut als canvis socials i polítics.

• •   Canvis polítics:

• • • • Com a conseqüència de la caiguda de l' Antic Règim, neix el pensament polític modern, les democràcies parlamentàries.
      • Moment marcat per les revolucions liberals, el pensament il·lustrat, el nacionalisme, socialisme aixi com moviments socials, guerres i revoltes.
      • Etapa d'expansió colonial. S'exploren i exploten les colònies amb finalitats tals com explotar les primeres matèries o repartir l'excedent demogràfic del continent. Al 1885 a la conferència de Berlín, les potencies europees es reparteixen els territoris territorials extraeuropeus.

• •   Canvis artístics:

• • • • Com a conseqüència de l'expansió territorial, es descobreixen i s'estudien en profunditat civilitzacions tals com Egipte i Mesopotàmia o cultures orientals com la japonesa, xinesa, hindú...
      • El nou interès per la cultura i el moment econòmic propicien els primers viatgers moguts per l'adquisició de nous coneixements.
      • Art fidel a la classe aristocràtica. La capital artística deixa de ser Roma i dona pas a París com a nou centre artístic.
      • Durant aquest període van desapareixent progressivament els antics mecenes per dona pas a col·leccionistes d'art, exposicions, sales d'art...

3.Característiques generals

Primer de tot, cal fer referència al terme "rococó", que deriva del terme "rocaille", element decoratiu propi de les grutes dels jardins francesos del segle XVIII. Tot i això, com ja ha passat en altres etapes, el terme fou emprat de manera despectiva.

Així doncs, l'estil rococó sorgit a França i arrelat a Europa central es caracteritza per:

• • És un estil al servei de l'aristocràcia, un art que exalta el luxe i la riquesa.
  • És un estil que transmet el culte a la sensualitat, a la bellesa, a la gràcia i el punt virtuós d'una societat frívola i que com a finalitat té la recerca del plaer.
  • Art refinat alhora que més humà ja que representa la sensualitat i el plaer de la vida lluny de l'espiritualitat.
  • És un estil que marcarà futures tendències ja que és l'últim estil comú a tota Europa occidental.

          Watteau. Gilles (1717-1719), oli sobre tela. Museu del Louvre, Paris.

4. Arquitectura rococó

L'arquitectura del rococó no destaca per ser una etapa d'innovacions pel que fa les tècniques o les estructures. Si destaca en algun àmbit és en la decoració interior dels espais luxosos. Es desenvolupà a França tot i que també hi tingué un lloc a Alemanya i Àustria.

Alguns dels trets característics de l'arquitectura d'aquest període són:

• • Creació d'espais amb dissimetries, espais amb jocs de miralls, l'ús de perspectives en trompe l'oeil ...
  • Decoració sobrecarregada amb formes capritxoses ( aproximant-se a l'horror vacui). Tendència a l'estètica xinesa ( chinoiseries).
  • Un altre aspecte que destaca és que els edificis passen a ser funcionals, centrats en buscar la comoditat i el confort ( si és necessari es canvia la distribució interna, peces concretes destinades a crear comoditat...).
  • L'arquitectura del rococó tendeix a crear espais privats més propers a l'aristocràcia i burgesia lluny dels castells i palaus monàrquics.
  • Utilització de materials falsos per crear riquesa decorativa tot rebaixant el cost de la construcció.

L'edifici per excel·lència d'aquesta etapa és el palau urbà, amb les mateixes característiques que els grans palaus però de dimensions més reduïdes. Si era més íntim s'anomena hôtel o casa aristocràtica:

• • La casa es situava al centre de la ciutat i comptava amb jardí.
  • Enfocada en crear espais propers i íntims buscant el confort del qui l'habita.
  • Crea estances privades amb decoració luxosa, obres d'art amb to sensual...
  • Destaca per una decoració luxosa on es tenen presents tots els detalls ( mobles, cortines, distribució coherent...)

5.Escultura rococó

L'escultura del rococó s'ha de concebre com una extensió de l'arquitectura ja que hi va quedar sotmesa. Gran obres d'embalum rodó únicament les trobarem a jardins i grans palaus. Es desenvolupà en gran part a la zona d'Europa Central.

Alguns dels trets de l'escultura d'aquest període són:

• • Encara es manté la influència estètica de Bernini.
  • Apareix l'ús de nous materials per abaratir costos tot i donar una aparença real:
    • per petites escultures com figures de pessebre destaca l'ús de materials com fusta, argila, estuc,plom...
    • per objectes decoratius d'altres com la porcellana.

6. Pintura rococó

La pintura restà independent gràcies entre d'altres raons a la nova figura de marxant d'art.  Com en la resta d'arts, la pintura reflexa l'elegància i erotisme que vol transmetre el rococó. De fet, com hem vist fins ara, la pintura tindrà com a públic l'aristocràcia i la burgesia.

Algunes de les característiques de la pintura d'aquest període són:

• • Cromatisme: colors clars i pàlids ( gris, el verd poma, blau cel...)
  • Temàtica: representació de la dona com a ésser dolç i tendre, nus femenins, mitologia romàntica, escenes d'amor terrenal, representacions de festes en societat... En general, temàtica relacionada amb la recerca del plaer. És Watteau qui trenca amb l'academicisme i treballa temàtica relacionada amb temes galants o escenes relacionades amb actors de teatre.
  • Pintura frívola, de temàtica intranscendent, sensual i eròtica amb la funció de decorar els salons dels hôtels.
  • Es treballen amb noves tècniques com el pastel o l'aquarel·la tot i que en general rep una gran influència de Rubens i es caracteritza per ser una pintura colorista i de pinzellada ràpida alhora que detallista.

En el següent vídeo podreu visualitzar una classe magistral on s'expliquen conceptes del Rococó; en cap cas s'exigiran el nivell i contingut d'aquestes classes de suport.

Rococó