4.2. Arquitectura religiosa: església barroca

L'arquitectura religiosa barroca és un clar exemple de com l'art pot representar el poder; en aquest cas el les idees de la Contrareforma. Dins aquest context podem diferenciar dos tipus de plantes barroques en quan a arquitectura religiosa:

 

    • Planta contrareformista:
      • planta única. Espai unitari i ample amb capelles laterals als contraforts per tal de poder concentrar un gran nombre de creients
      • espai cupulat
      • l'exemple per excel·lència d'aquest model és l'església del Gesù

 

    • Planta espectulativa:
      • joc irregular d'espais
      • creació d'espai unitari a partir de : plantes circulars, el·líptiques, octogonals...
      • trencament amb les idees clàssiques arquitectòniques
      • alliberament de les formes rígides
      • relaciona l'edifici amb l'entorn: superposició de façanes, murs ondulats per crear moviment, joc de llums...
      • teatralitat barroca
      • Un dels exemples més clarificadors d'aquest estil el trobem en San Carlino alle Quattro Fontane de Borromini.

  

   

 

A l'esquerra, Il Vignola. Planta del Gesù (1568). Roma, exemple de planta contrareformista. A la dreta, Borromini. Planta de San Carlo alle Quattro Fontane (1630-1667), Roma; exemple de planta especulativa on malgrat la irregularitat es crea un espai unitari a l'obra.