Apunts reforç Barroc ( inclou vídeos i webs)

1.Context geogràfic

A grans trets podem afirmar que el barroc, un art contrareformista sorgit al llarg dels segles XVII i XVII, geogràficament es concentra en punts com:

• • Roma ( amb la influència Papal)
  • La Cort espanyola dels Habsburg ( els Àustries)

• • • Dins la Península: Sevilla, Madrid, Toledo, València
    • Fora la Península: Flandes, Nàpols

Pel que altres punts d'Europa:

• • França: Es caracteritza per un estil academicista, allunyant-se del Barroc italià.
  • Holanda: Destaca pictòricament.  Fou un centre artístic marcat per la burgesia i el protestantisme.
  • Anglaterra: la seva tendència artística està influenciada per art estranger.

2.Context històric i cultural

El barroc, estil artístic desenvolupat durant el segles XVII i XVIII sorgit a Itàlia i que s'extén per Europa, és un estil marcat pel context històric i cultural del moment. En general és un període marcat per una Europa dividia pel que fa política i religió ( monarquies parlamentaries enfront les absolutistes), fet que va generar diverses guerres com la guerra dels Trenta Anys (1618-1648):

3.Característiques generals

L'art barroc és un corrent artístic que es desenvolupa com hem dit al llarg del segle XVII i part del XVIII. El context d'aquest període fa que aquest estil, sigui un art marcat per tres pilars:

• • església
  • monarquia
  • burgesia

En general però podem afirmar que l'art barroc és un art que es caracteritza per:

• • un art dividit pel context històric: Com ja hem vist, el moment històric en el que es desenvolupa el Barroc està influït per la situació política i religiosa. Aquest fet fa que el Barroc sigui un art en el que podem trobar dos tipus de producció artística:

• • • obres relacionades amb la burgesia protestant
    • obres relacionades amb el poder de l'Església i les monarquies absolutes

• • és un art total: l'art barroc, és un art globalitzador, que busca la unitat integrant les diferents arts plàstiques.
  • un art exuberant i dinàmic que reinterpreta el llenguatge clàssic amb un nova visió. Destaca per ser un art fastuós i de gran complexitat.

Bernini. Vista interior de Sant'Andrea al Quirinale (16581670), Roma.

En ella hi apreciem l'art barroc com un art total, en el que arquitectura, pintura i escultura es troben integrats en l'obra.

5.Escultura barroca

L'escultura barroca s'origina a Itàlia i destaca pel seu ús generalitzat. Així doncs és present a escultures exemptes, façanes, retaules...tot lligat però pel sentit unitari i simbòlic del barroc. És l'arquitectura qui està al servei de l'escultura per integrar les obres i crear la unitat tant característica del barroc.

Algunes de les característiques per les quals destaca són:

• • Els materials emprats emprats són diversos, a més no rebutjaven combinar-ne el seu ús ja que aquest fet ajudava a plasmar la integració i la unitat de l'obra ( theatrum sacrum-teatre sagrat). Alguns materials són:
    • Mabre i bronze per l'escultura sumptuària
    • Pedra per les escultures, fonts, façanes...
    • Estuc per la decoració interior
    • Fusta per la imatgeria devocional i retaules...
    • Seda, orfebreria per les imatges de capipota ( obres dotades de gran realisme gràcies a l'ús de postissos, roba, ulls de vidre...)

• •   En quan a temàtica, l'escultura barroca, com el cas de l'arquitectura, és un art que plasma el poder polític i religiós.:
    
    • Temes religiosos on es glorifiquen les santedats i els dogmes religiosos, virtuts humanes (oposició del protestantisme) Exemples d'aquesta temàtica en són els monuments funeraris de papes, reis...
    • Temàtica mitològica barrejada amb sentit simbòlic on es plasmen a la vegada misticisme, erotisme, heroisme...

• • Formalment, l'escultura barroca es caracteritza per una composició complexa:
    • línies compositives diagonals i convergents en un punt concret.
    • Destaca pel dinamisme i força que transmet l'obra ( plecs de roba, representació d'un punt culminant d'acció...)
    • Escultura que transmet dramatisme i teatralitat
    • Unifacialitat. Les escultures barroques destaquen per ser contemplades des d'un punt de vista únic ( ruptura amb la multifacialitat de l'etapa Manierista).
    • Integració de l'escultura dins un espai que permeti la unifacialitat

5.1. Gian Lorenzo Bernini (1598-1680)

L'escultor per excel·lència de l'escultura barroca fou Gian Lorenzo Bernini.

• • L'artista polifacètic ( era arquitecte i escultor), va crear les pautes escultòriques que marcarien aquesta etapa per davant de la resta d'artistes.
  • Bernini reflexa en les seves obres la perfecta combinació d'arquitectura, pintura i escultura per crear el sentit unitari barroc que es resumeix en el conegut com theatrum sacrum ( teatre, espectacle sagrat).
  • Influencia les obres del segle XVII-XVIII fins a arribar al neoclassicisme.
  • Predomini de formes irregulars
  • Integració de totes les arts en les seves obres
  • Crea el concepte de conceto, és a dir, dominar el significat del tema plasmat, buscant un moment àlgid per representar-lo per l'eternitat en l'obra.Ex. David mossegant-se els llavis, el crit de Dafne...
  • La temàtica emprada per l'artista és variada:
    • temes mitològics
    • temes bíblics i religiosos
    • retrats
    • obres funeràries
    • al·legories
    • monuments urbans...
  • Rep influència dels pintors Rafael i Guido Reni així com influència del món clàssic a través d'obres com Laocoont i els seus fills o el Tors de Belvedere.
  • Entre tot el llegat artístic de Bernini destaquen obres com: David, l'Èxtasi de Santa Teresa, Apol·lo i Dafne, la tomba d'Urbà VIII...
  • Autor de grans símbols de l'església com la Plaça de Sant Pere del Vaticà, el baldaquí de l'altar major de Sant Pere o la Cathedra Petri.

 Una de les onze escultures amb àngels portant atributs de la Passió de Crist al pont de Sant'Angelo, Roma. Bernini. Àngel amb sudari (1668). A la dreta, Bernini. Beata Ludovica Albertoni (1671-1675), església de San Francesco a Ripa, Roma.

5.2. Escultura barroca a Europa

Escultura a França

• • Estètica classicista.
  • Temàtica mitològica.
  • Influència de l'aristocràcia i la monarquia. En general, art cortesà.
  • Artistes a destacar: Girardon, Coysevox i Puget.

Escultura als regnes hispànics

• • Línia naturalista .
  • Temàtica religiosa.
  • Ús de fusta policromada  degut a la necessitat que les obres fossin lleugeres ( processons).
  • Figures realistes ( ulls de vidre, joies, postissos...)
  • Destaquen dues escoles:
    • l'escola castellana amb Gregorio Fernández.
    • l'escola andalusa ( o sevillana) més equilibrada i on destaquen Mena i Cano.
  • Posterioment Salzillo recull influència de les dues escoles amb un toc més popular ( destaquen les seves figures de pessebre).
  • A Catalunya destaquen els retaules com la representació de la Verge del Roser.

   Gregorio Fernández, Crist Jacent (1614), fusta policromada. Museo Nacionalde Escultura, Valladolid. Francisco Salzillo. Oració a l'Hort (1752), Museo Salzillo, Múrcia.

4. Arquitectura barroca

L'arquitectura barroca sorgeix a la Roma Papal, tot i que també es desenvolupa en territoris conquerits a Amèrica en el que coneixem com arquitectura colonial. A trets general podem afirmar que aquesta arquitectura es defineix per aspectes com:

• • Distorsió i superposició dels elements clàssic: s'alteren els ordres, es combinen odres gegants amb menors, s'escapcen els frontons i entaulaments...
  • Introducció de nous elements arquitectònics: balustrades, columnes salomòniques...
  • Parets irregulars, línies còncaves, convexes, relleus entrants i sortints...
  • Introducció de la llum com element arquitectònic decoratiu a partir dels clarobscurs.
  • Creació de perspectives il·lusionistes
  • Integració de les arts per crear un espai unitari

Dins l'arquitectura barroca podem diferenciar entre:

• • Urbanisme: on hi destaca:
    • l'urbanisme de les ciutats
    • els jardins
  • Arquitectura civil: els palaus
  • Arquitectura religiosa: on veurem les característiques de les esglésies barroques.

4.1.Urbanisme i arquitectura civil

L'urbanisme de l'art barroc es caracteritza per voler transmetre el poder de les institucions a partir de la creació d'espais unitaris tot integrant l'arquitectura i monuments a la ciutat.

Urbanisme

Dins l'urbanisme de l'art barroc podem diferenciar dos tipologies d'urbanisme:

• • Urbanisme global: reforma estructural de les places i avingudes que es connectaven entre si per crear una ciutat capital. És una reforma d'integració general plena de simbolismes cristians. Un clar exemple d'aquest urbanisme global és la Plaça de Sant Pere del Vaticà, plena de simbolismes religiosos. En ella la façana queda integrada a la plaça, la qual està formada per una plaça recta i una obliqua, la qual recorda als braços d'una església que com deia Bernini " abraça als seus fills en la fe i convidant als no-creients a entrar-hi· També hi trobem simbolismes que ho reforcen tals com la creu que corona l'obelisc al centre de la plaça. El Papa Sixte V de tenia com a objectiu a través de l'urbanisme, unir les set basíliques de Roma a partir de grans vies, convertint les diferents esglésies en " capelles" d'una sola gran església, Roma.

• • Urbanisme puntual: Aquesta transformació urbanística que es realitzava en l'àmbit urbà, en aquest cas la integració de l'arquitectura i monuments es realitzava en un espai més reduït. En són exemples la Plaza Mayor de Madrid, la de Salamanca, la Place Royale de Paris així com la Plaça Navona de Roma. En aquest cas per exemple de París, el simbolisme ve per l'estàtua eqüestre del rei, al centre de la plaça.

Jardins

Dins l'urbanisme, mereixen una menció especial els jardins, en concret el que coneixem com urbanisme de jardins.

• • Es trenca amb l'estaticisme del jardí del Renaixement.
  • Es basen en eixos que creen espais diversos, tot partint de l'edifici central.
  • El model francès de jardins va passar ser referent pe la resta de jardins europeus.
  • L'exemple per excel·lència d'urbanisme de jardins el trobem en els jardins del Palau de Versalles on André Le Notre barreja espais estructurats (llacs, parterres geomètrics...) amb natura salvatge.
  • Anglaterra introdueix elements propis dins el camp de l'urbanisme de jardins.

Palaus

Pel que fa l'arquitectura civil, destaca el pape del palaus ja que tenen la funció de representar el poder reial.

• • L'arquitectura civil també busca una visió unitària de l'obra.
  • Destaquen els palaus italians els quals s'organitzen al voltat d'un pati per tot connectant-se amb els jardins ( amb el temps evolucionen adaptant l'estructura en forma de U o H)
  • Un altre estructura que destaca en aquest cas a França és el chateau i l'hôtel ( casa per l'artistocràcia al centre de la ciutat amb jardí)

Hardouin-Mansart. Saló dels miralls (1678-1686). Palau de Versalles ( França)

4.2. Arquitectura religiosa: església barroca

L'arquitectura religiosa barroca és un clar exemple de com l'art pot representar el poder; en aquest cas el les idees de la Contrareforma. Dins aquest context podem diferenciar dos tipus de plantes barroques en quan a arquitectura religiosa:

• • Planta contrareformista:

• • • planta única. Espai unitari i ample amb capelles laterals als contraforts per tal de poder concentrar un gran nombre de creients
    • espai cupulat
    • l'exemple per excel·lència d'aquest model és l'església del Gesù

• • Planta espectulativa:

• • • joc irregular d'espais
    • creació d'espai unitari a partir de : plantes circulars, el·líptiques, octogonals...
    • trencament amb les idees clàssiques arquitectòniques
    • alliberament de les formes rígides
    • relaciona l'edifici amb l'entorn: superposició de façanes, murs ondulats per crear moviment, joc de llums...
    • teatralitat barroca
    • Un dels exemples més clarificadors d'aquest estil el trobem en San Carlino alle Quattro Fontane de Borromini.

4.3. Arquitectura barroca a Europa

Arquitectura italiana

• • Destaquen autors com Maderno, Cortona o Giacomo Della Porta amb la façana de l'església del Gesù que influirà obres posteriors; amb ella inicia e barroc arquitectònic.

A la dreta Maderno. Façana de Sant Pere del Vaticà (1607-1612). A la dreta Della Porta. Façana de l'església del Gesù (1575-1577), Roma.

• • Per sobre de tots els autors destaquen Gian Lorenzo Bernini i Francesco Borromini, arquitectes per excel·lència del Barroc creant espais simbòlics, combinant elements..

A la dreta, Bernini, Columnata de la Plaça de Sant Pere del Vaticà (1656). A la dreta, Borromini. Façana de San Carlo alle Quattro Fontane (1665-1667), Roma.

Arquitectura francesa

Així com l'arquitectura italiana destaca per la diversa construcció d'esglesies, França destaca en arquitectura civil, concretament els palaus. 

Els palaus francesos, destinats per la monarquia i aristocràcia destaquen per:

• • planta allargada
  • exteriors austers a l'estil classicista enfront a interiors molt recarregats
  • jardí a la zona posterior del palau
  • Interior luxós amb tot tipus d'elements ( tapissos, porcelana, mobles luxosos...)

Arquitectura als Regnes Hispànics i nord d'Europa

Pel que fa als regnes hispànics les obres es troben a cavall del classicisme i el barroc.  En quan arquitectes destaquen Xoriguera, Herrera i Cano.

En quant al nord d'Europa, està marcat encara per l'estil classicista tot i la introducció d'alguns elements decoratius que portarien més endavant al rococó.

Christopher Wren. Catedral de Saint Paul (1675-1710), Londres.

6. Pintura

La pintura barroca es desenvolupa al llarg dels segles XVII i XVIII, sent una de les etapes més brillants, artísticament parlant, és coneguda de fet com l'anomenat Segle d'Or.

Tot i que com veurem més endavant dins la pintura barroca hi podem diferenciar diverses escoles, alguns dels trets comuns que la caracteritzen són:

• • Diversitat de funcions. Propagandística en el cas de la pintura religiosa per fer arribar el missatge al major nombre de fidels i d'autoafirmació de monarques, aristòcrates alhora que decoraven les diferents estances.
  • Predomini del color sobre el dibuix: els contorns ben marcats i dibuixats són substituïts per una pinzellada oberta i lliure.
  • El clarobscur dona pas al tenebrisme: l'ús de la llum com un element pictòric més permet resaltar figures i elements enmig d'un ambient fosc.
  • Composicions obertes i línies compositives diagonals.
  • Creació de trompe-l'oeil, és a dir, perspectives il·lusionistes que simulaven espais arquitectònics.
  • Temàtica diversa segons el context:
    • Monarquia i aristocràcia: retrats àulics, temes mitològics, al·legories...
    • L'església catòlica: exaltació de màrtirs...
    • Burgesia: escenes populars, paisatges, retrats, natures mortes...

6.1.Pintura barroca a Europa

La pintura barroca del segle XVII  es pot classificar segons els diversos autors en diferents corrents. Tot i això n'hi ha dos de principals que són:

• • Corrent classicista: busca la bellesa de l'home i la natura. És contraria als excessos del Manierisme. Les composicions destaquen per la rigidesa, l'ordre, l'allunyament de l'espectador...allunyant-se de la llibertat compositiva del Barroc. Autors a destacar en són : Carracci i Poussin.
    
  • Corrent naturalista: busca representar personatges més propers del poble, trencant amb els conceptes clàssics. Destaca per l'ús del tenebrisme. Agafa com a model per les seves obres la realitat, aplicant-la a temes religiosos i històrics. L'autor per excel·lència és Caravaggio.
  • Altres corrents que trobem dins la pintura barroca són:
  • Corrent realista: Aquesta corrent pren com a model la realitat observable representant-la fidelment. Hi destaquen Frans Hal, Jan Vermeer o Rembrandt. Dins el corrent realista destaquen les obres amb temes festius, natures mortes, paisatges...
    
  • Corrent academicista: Aquesta tendència sorgeix a la França de Lluís XIV. Destaca per ser més eclèctica que la resta de corrents.
    
  • Corrent barroca: El màxim exponent d'aquest corrent és Rubens, les obres del qual destaquen pel predomini del color sobre el dibuix, composicions obertes i unitàries, composicions complexes...
    
  
  
  
  
  

Pintura barroca italiana

• • Destaca l'artista Carraci i el seu deixeble Reni.
  • Es segueix un corrent classicista que deriva de l'art manierista tot buscant representar la bellesa i el dinamisme de l'obra.
  • Dins de la pintura italiana però el gran representant fou Il Caravaggio, que contràriament als anteriors destaca per formar part d'una corrent naturalista. Va influenciar l'obra de l'artista ( una de les poques dones) Artemisia Gentilleschi.
    • En les seves obres podem observar l'ús del tenebrisme, on la llum traspassa tota l'obra en diagonal destacant els elements més representatius de l'obra.

A part d'aquests dos corrents contraposats, a Itàlia van sorgir un seguit d'artistes tals com Andre Pozzo o Cortona que van centrar-se en crear pintures il·lusionistes on combinaven arquitectura, pintura i escultura, els coneguts com trompe-d'oeil.

Pintura barroca francesa

• • La pintura barroca francesa segueix clarament l'estètica classicista, el que es coneix com pintura acadèmica, degut a que es seguien les directrius de l'Académie Royale de Peinture et Sculpture que va crear la monarquia.
  • Autors a destacar en són Poussin i Le Lorrain que destaca per les seves obres paisatgístiques i l'ús que fa de la llum en ells.
  • Allunyant-se una mica del classicisme imperant trobem a  Le Nain i La Tour.

Louis. Le Nain,. Família de pagesos (1642), oli sobre tela, Museé du Louvre, Paris.

Pintura barroca espanyola

Dins la pintura barroca espanyol destaquen diversos autors segons la zona d'influència:

• • A la zona de València hi destaquen  Francesc Ribalta i Josep de Ribera ( Lo Spagnoletto) influenciat per l'obra de Il Caravaggio.
  • Al sud, hi destaquen:
    • Murillo: amb temàtica religiosa, quadres populars on surten infants "picaros"...
    • Zurbarán
    • Pacheco
    • Juan Valdés ( dramàtic i expressiu)
    • Diego Rodríguez da Silva
    • Velázquez: també amb temàtica popular i ús del clarobscur.

A l'esquerra, Josep de Ribera, Lo Spagnoletto. Sant Sebastià guarit per Santa Clorindai Santa Irene (1628), oli sobre tela. Bilboko Arte Eder Museoa, Bilbao. A la dreta, Murillo. Nens menjant raïm i meló (1650), oli sobre tela. Alte Pinakothek, Munic, on veiem la temàtica costumista característica de les obres de Murillo.

Velázquez, com a pintor reial a la Cort de Madrid demostrà el seu talent amb temes diversos ( històrics, retrats àulics, temes religiosos, nus...). La seva obra destaca pel tractament de la llum, l'ús de la perspectiva aèria així com una pinzellada lliure.

A l'esquerra, Velázquez. Las Meninas (1656), oli sobre tela.  Museo del Prado, Madrid.  A la dreta, Velázquez. La Venus del mirall (1649-1651), oli sobre tela. National Gallery, Londres, un dels pocs nus que es van representar en aquesta etapa marcada per la Inquisició.

Pintura  flamenca i holandesa

• • La pintura barroca flamenca destaca per unes composicions que reflecteixen el luxe, dinàmiques i alegres.
  • Alguns dels autors a destacar són: Rubens i Van Dyck
  • A Holanda la burgesia fou el gran comitent d'art. Els autors més destacats són: Hals , Vermeer i Rembrant ( gravat i pintor tenebrista holandès per excel·lència).

A l'esquerra, Rubens. Les tres gràcies (1639), oli sobre fusta. Museo del Prado, Madrid. A l'esquerra, Vermeer de Delft. Detall de la Vista de Delft (1658), oli sobre tela. Mauritshuis. L'Haia (Holanda).

A l'esquerra, aprenciant la tècnica del clarobscur trobem l'obra de Rembrant. La lliçó d'anatomia del doctor Tulp (1632), oli sobre tela. Mauritshuis, l'Haia ( Holanda). A la dreta i onbservant la seva pinzellada lliure,  Frans Hals. Detall de Malle Babbe de Haerlem (1633-1635), oli sobre tela Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz, Berlín.

6.2.Pintura barroca espanyola: El segle d'Or

La gran quantitat i qualitat de les obres pictòriques barroques al llarg del segle XVII va desembocar en l'anomenat Segle d'Or de la pintura espanyola.

• En un primer moment, al llarg del primer terç, els pintors van estar marcats per la influència manierista. Hi destaca Francesc Ribalta, pintor català tot i que fou actiu a València creant-hi escola amb el seu fill.
• Entre el corrent manierista i naturalista hi trobem l'escola toledana  seguidora de l'estil del Greco i la de Sevilla.
• Autors a destacar dins aquest moment pictòric són: Ribera, Velázquez, Zurbarán i Cano entre d'altres.

Josep de Ribera

• Pintor considerat napolità, tot i ser valencià de naixement.
• Influenciat per la pintura de Caravaggio.
• Composicions dramàtiques i complexes i majoritàriament religioses.

Diego Velázquez, Zurbarán i Cano

• Velázquez, juntament amb Zurbarán i Cano, seran els pilars del segle d'Or al llarg del segon quart de segle.
• En un primer període l'autor treballà amb obres de gènere amb obres de caire popular. D'aquesta etapa destaquen obres com La vella fregint ous o L'aiguader de Sevilla.També hi destaquen obres religioses i és el moment on marxa cap a la Cort de Madrid al servei de Felip IV:
• En aquesta etapa, l'obra de l'autor està marcada per una temàtica més mitològica. La Venus del mirall.
• Velázquez marxà a Itàlia i al tornar projecta juntament amb el Compte Duc d'Olivares el programa del saló de Regnes del Palau del Buen Retiro. D'aquesta etapa destaca l'obra la Rendició de Breda així com diversos retrats eqüestres.
• Després d'un segon viatge a Itàlia, l'autor torna a la Cort després de ser reclamat pel rei on pinta la seva obra mestra, Las Meninas.
• Pel que fa els altres dos grans pintors, Zurbarán i Cano destaquen pel reflex de la vida monàstica en les seves obres i els seus retrats a dones amb atributs de santa.

El triomf de la pintura barroca brillà a l'escola sevillana, on hi destacà Murillo i la Cort de Madrid amb artistes com Francisco de Herrera i Francisco Rizzi entre d'altres. Amb aquest últim període s'acaba el que es coneix com la gran etapa de la pintura barroca espanyola i s'inicià un etapa més decadent fins a finals del segle XVIII.

En el següent vídeo podreu visualitzar unes classes magistrals on s'expliquen conceptes del barroc,en cap cas s'exigiran el nivell i contingut d'aquestes classes de suport.

Classe escultura Barroca

Barroc espanyol

Llistat pàgines art barroc

• Museo del Prado
• Musée du Louvre
• Rijksmuseum d'Amsterdam
• Mauritshuis de l'Haia
• Museo de las Bellas Artes de Sevilla