6.1.Pintura barroca a Europa

La pintura barroca del segle XVII  es pot classificar segons els diversos autors en diferents corrents. Tot i això n'hi ha dos de principals que són:

 

    • Corrent classicista: busca la bellesa de l'home i la natura. És contraria als excessos del Manierisme. Les composicions destaquen per la rigidesa, l'ordre, l'allunyament de l'espectador...allunyant-se de la llibertat compositiva del Barroc. Autors a destacar en són : Carracci i Poussin.
    • Corrent naturalista: busca representar personatges més propers del poble, trencant amb els conceptes clàssics. Destaca per l'ús del tenebrisme. Agafa com a model per les seves obres la realitat, aplicant-la a temes religiosos i històrics. L'autor per excel·lència és Caravaggio.
    • Altres corrents que trobem dins la pintura barroca són:
      • Corrent realista: Aquesta corrent pren com a model la realitat observable representant-la fidelment. Hi destaquen Frans Hal, Jan Vermeer o Rembrandt. Dins el corrent realista destaquen les obres amb temes festius, natures mortes, paisatges...
      • Corrent academicista: Aquesta tendència sorgeix a la França de Lluís XIV. Destaca per ser més eclèctica que la resta de corrents.
      • Corrent barroca: El màxim exponent d'aquest corrent és Rubens, les obres del qual destaquen pel predomini del color sobre el dibuix, composicions obertes i unitàries, composicions complexes...



Pintura barroca italiana

    • Destaca l'artista Carraci i el seu deixeble Reni.
    • Es segueix un corrent classicista que deriva de l'art manierista tot buscant representar la bellesa i el dinamisme de l'obra.
    • Dins de la pintura italiana però el gran representant fou Il Caravaggio, que contràriament als anteriors destaca per formar part d'una corrent naturalista. Va influenciar l'obra de l'artista ( una de les poques dones) Artemisia Gentilleschi.
      • En les seves obres podem observar l'ús del tenebrisme, on la llum traspassa tota l'obra en diagonal destacant els elements més representatius de l'obra.

          

Il Caravaggio.La mort de la Mare de Déu (1605-1606), oli sobre tel. Museé du Louvre, París. A la dreta, obra d'una de les poques dones artistes dins el camp artístic. Gentilleschi. Judit i Holofernes (1612-1621), oli sobre tela. Galleria degli Ufizi, Florència.

A part d'aquests dos corrents contraposats, a Itàlia van sorgir un seguit d'artistes tals com Andre Pozzo o Cortona que van centrar-se en crear pintures il·lusionistes on combinaven arquitectura, pintura i escultura, els coneguts com trompe-d'oeil.

Pintura barroca francesa

    • La pintura barroca francesa segueix clarament l'estètica classicista, el que es coneix com pintura acadèmica, degut a que es seguien les directrius de l'Académie Royale de Peinture et Sculpture que va crear la monarquia.
    • Autors a destacar en són Poussin i Le Lorrain que destaca per les seves obres paisatgístiques i l'ús que fa de la llum en ells.
    • Allunyant-se una mica del classicisme imperant trobem a  Le Nain i La Tour.

Louis. Le Nain,. Família de pagesos (1642), oli sobre tela, Museé du Louvre, Paris.

Pintura barroca espanyola

Dins la pintura barroca espanyol destaquen diversos autors segons la zona d'influència:

    • A la zona de València hi destaquen  Francesc Ribalta i Josep de Ribera ( Lo Spagnoletto) influenciat per l'obra de Il Caravaggio.
    • Al sud, hi destaquen:
      • Murillo: amb temàtica religiosa, quadres populars on surten infants "picaros"...
      • Zurbarán
      • Pacheco
      • Juan Valdés ( dramàtic i expressiu)
      • Diego Rodríguez da Silva
      • Velázquez: també amb temàtica popular i ús del clarobscur.

      

A l'esquerra, Josep de Ribera, Lo Spagnoletto. Sant Sebastià guarit per Santa Clorindai Santa Irene (1628), oli sobre tela. Bilboko Arte Eder Museoa, Bilbao. A la dreta, Murillo. Nens menjant raïm i meló (1650), oli sobre tela. Alte Pinakothek, Munic, on veiem la temàtica costumista característica de les obres de Murillo.

Velázquez, com a pintor reial a la Cort de Madrid demostrà el seu talent amb temes diversos ( històrics, retrats àulics, temes religiosos, nus...). La seva obra destaca pel tractament de la llum, l'ús de la perspectiva aèria així com una pinzellada lliure.

      

A l'esquerra, Velázquez. Las Meninas (1656), oli sobre tela.  Museo del Prado, Madrid.  A la dreta, Velázquez. La Venus del mirall (1649-1651), oli sobre tela. National Gallery, Londres, un dels pocs nus que es van representar en aquesta etapa marcada per la Inquisició.

 

Pintura  flamenca i holandesa

    • La pintura barroca flamenca destaca per unes composicions que reflecteixen el luxe, dinàmiques i alegres.
    • Alguns dels autors a destacar són: Rubens i Van Dyck
    • A Holanda la burgesia fou el gran comitent d'art. Els autors més destacats són: Hals , Vermeer i Rembrant ( gravat i pintor tenebrista holandès per excel·lència).

     

A l'esquerra, Rubens. Les tres gràcies (1639), oli sobre fusta. Museo del Prado, Madrid. A l'esquerra, Vermeer de Delft. Detall de la Vista de Delft (1658), oli sobre tela. Mauritshuis. L'Haia (Holanda).

 

   

A l'esquerra, aprenciant la tècnica del clarobscur trobem l'obra de Rembrant. La lliçó d'anatomia del doctor Tulp (1632), oli sobre tela. Mauritshuis, l'Haia ( Holanda). A la dreta i onbservant la seva pinzellada lliure,  Frans Hals. Detall de Malle Babbe de Haerlem (1633-1635), oli sobre tela Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz, Berlín.