6. Pintura

La pintura barroca es desenvolupa al llarg dels segles XVII i XVIII, sent una de les etapes més brillants, artísticament parlant, és coneguda de fet com l'anomenat Segle d'Or.

Tot i que com veurem més endavant dins la pintura barroca hi podem diferenciar diverses escoles, alguns dels trets comuns que la caracteritzen són:

 

    • Diversitat de funcions. Propagandística en el cas de la pintura religiosa per fer arribar el missatge al major nombre de fidels i d'autoafirmació de monarques, aristòcrates alhora que decoraven les diferents estances.
    • Predomini del color sobre el dibuix: els contorns ben marcats i dibuixats són substituïts per una pinzellada oberta i lliure.
    • El clarobscur dona pas al tenebrisme: l'ús de la llum com un element pictòric més permet resaltar figures i elements enmig d'un ambient fosc.
    • Composicions obertes i línies compositives diagonals.
    • Creació de trompe-l'oeil, és a dir, perspectives il·lusionistes que simulaven espais arquitectònics.
    • Temàtica diversa segons el context:
      • Monarquia i aristocràcia: retrats àulics, temes mitològics, al·legories...
      • L'església catòlica: exaltació de màrtirs...
      • Burgesia: escenes populars, paisatges, retrats, natures mortes...

Il Caravaggio. David (1600), oli sobre tela. Museo del Prado, Madrid. En l'obra d'Il Caravaggio podem observar perfectament el tenebrisme amb l'ús de la llum com un element més per representar l'escena i ressaltar alguns aspectes de l'obra