5.Escultura barroca

L'escultura barroca s'origina a Itàlia i destaca pel seu ús generalitzat. Així doncs és present a escultures exemptes, façanes, retaules...tot lligat però pel sentit unitari i simbòlic del barroc. És l'arquitectura qui està al servei de l'escultura per integrar les obres i crear la unitat tant característica del barroc.

 

Algunes de les característiques per les quals destaca són:

 

    • Els materials emprats emprats són diversos, a més no rebutjaven combinar-ne el seu ús ja que aquest fet ajudava a plasmar la integració i la unitat de l'obra ( theatrum sacrum-teatre sagrat). Alguns materials són:
      • Mabre i bronze per l'escultura sumptuària
      • Pedra per les escultures, fonts, façanes...
      • Estuc per la decoració interior
      • Fusta per la imatgeria devocional i retaules...
      • Seda, orfebreria per les imatges de capipota ( obres dotades de gran realisme gràcies a l'ús de postissos, roba, ulls de vidre...)

 

    •   En quan a temàtica, l'escultura barroca, com el cas de l'arquitectura, és un art que plasma el poder polític i religiós.:
      • Temes religiosos on es glorifiquen les santedats i els dogmes religiosos, virtuts humanes (oposició del protestantisme) Exemples d'aquesta temàtica en són els monuments funeraris de papes, reis...
      • Temàtica mitològica barrejada amb sentit simbòlic on es plasmen a la vegada misticisme, erotisme, heroisme...

 

    • Formalment, l'escultura barroca es caracteritza per una composició complexa:
      • línies compositives diagonals i convergents en un punt concret.
      • Destaca pel dinamisme i força que transmet l'obra ( plecs de roba, representació d'un punt culminant d'acció...)
      • Escultura que transmet dramatisme i teatralitat
      • Unifacialitat. Les escultures barroques destaquen per ser contemplades des d'un punt de vista únic ( ruptura amb la multifacialitat de l'etapa Manierista).
      • Integració de l'escultura dins un espai que permeti la unifacialitat

          

Bernini és l'escultor per excel·lència de l'arquitectura barroca, fou gràcies a ell que es supera el llegat de Miquel Àngel per començar a crear nous models estètics. En les imatges dues de les seves obres, a l'esquerra, Bernini. David (1622), marbre. Galleria Borghese, Roma. A la dreta, Bernini. Tomba d'Urbà VIII (1628-1647), marbre i bronze. Basílica de Sant Pere del Vaticà.