4.1.Urbanisme i arquitectura civil

L'urbanisme de l'art barroc es caracteritza per voler transmetre el poder de les institucions a partir de la creació d'espais unitaris tot integrant l'arquitectura i monuments a la ciutat.

Urbanisme

Dins l'urbanisme de l'art barroc podem diferenciar dos tipologies d'urbanisme:

    • Urbanisme global: reforma estructural de les places i avingudes que es connectaven entre si per crear una ciutat capital. És una reforma d'integració general plena de simbolismes cristians. Un clar exemple d'aquest urbanisme global és la Plaça de Sant Pere del Vaticà, plena de simbolismes religiosos. En ella la façana queda integrada a la plaça, la qual està formada per una plaça recta i una obliqua, la qual recorda als braços d'una església que com deia Bernini " abraça als seus fills en la fe i convidant als no-creients a entrar-hi· També hi trobem simbolismes que ho reforcen tals com la creu que corona l'obelisc al centre de la plaça. El Papa Sixte V de tenia com a objectiu a través de l'urbanisme, unir les set basíliques de Roma a partir de grans vies, convertint les diferents esglésies en " capelles" d'una sola gran església, Roma.

    • Urbanisme puntual: Aquesta transformació urbanística que es realitzava en l'àmbit urbà, en aquest cas la integració de l'arquitectura i monuments es realitzava en un espai més reduït. En són exemples la Plaza Mayor de Madrid, la de Salamanca, la Place Royale de Paris així com la Plaça Navona de Roma. En aquest cas per exemple de París, el simbolisme ve per l'estàtua eqüestre del rei, al centre de la plaça.

   

A l'esquerra Gian Lorenzo Bernini. Plaça de Sant Pere (1656-1667), Roma. La Plaça és un clar exemple d'urbanisme d'integració general. A la dreta, Jules Hardouin- Mansart. Plaça Vendôme (1689), Paris. En aquest cas la plaça és un reflex de l'urbanisme d'integració puntual on el conjunt urbanístic únicament queda alterat per la columna commemorativa de les victòries napoleòniques.

Jardins

Dins l'urbanisme, mereixen una menció especial els jardins, en concret el que coneixem com urbanisme de jardins.

    • Es trenca amb l'estaticisme del jardí del Renaixement.
    • Es basen en eixos que creen espais diversos, tot partint de l'edifici central.
    • El model francès de jardins va passar ser referent pe la resta de jardins europeus.
    • L'exemple per excel·lència d'urbanisme de jardins el trobem en els jardins del Palau de Versalles on André Le Notre barreja espais estructurats (llacs, parterres geomètrics...) amb natura salvatge.
    • Anglaterra introdueix elements propis dins el camp de l'urbanisme de jardins.

Palaus

Pel que fa l'arquitectura civil, destaca el pape del palaus ja que tenen la funció de representar el poder reial.

    • L'arquitectura civil també busca una visió unitària de l'obra.
    • Destaquen els palaus italians els quals s'organitzen al voltat d'un pati per tot connectant-se amb els jardins ( amb el temps evolucionen adaptant l'estructura en forma de U o H)
    • Un altre estructura que destaca en aquest cas a França és el chateau i l'hôtel ( casa per l'artistocràcia al centre de la ciutat amb jardí)

Hardouin-Mansart. Saló dels miralls (1678-1686). Palau de Versalles ( França)