Anterior
Següent

4. Arquitectura barroca

L'arquitectura barroca sorgeix a la Roma Papal, tot i que també es desenvolupa en territoris conquerits a Amèrica en el que coneixem com arquitectura colonial. A trets general podem afirmar que aquesta arquitectura es defineix per aspectes com:

 

    • Distorsió i superposició dels elements clàssic: s'alteren els ordres, es combinen odres gegants amb menors, s'escapcen els frontons i entaulaments...
    • Introducció de nous elements arquitectònics: balustrades, columnes salomòniques...
    • Parets irregulars, línies còncaves, convexes, relleus entrants i sortints...
    • Introducció de la llum com element arquitectònic decoratiu a partir dels clarobscurs.
    • Creació de perspectives il·lusionistes
    • Integració de les arts per crear un espai unitari

  

A l'esquerra, Borromini. Interior de San Carlo alle Quattro Fontane (1665-1667), Roma. En ella hi podem apreciar un interior dinàmic marcat per les línies còncaves i convexes de la seva estructura. A la dreta, Bernini, Baldaquí ( en primer pla) i al fons Cathedra Petri (1657-1666), bronze. Sant Pere del Vaticà.

Dins l'arquitectura barroca podem diferenciar entre:

    • Urbanisme: on hi destaca:
      • l'urbanisme de les ciutats
      • els jardins
    • Arquitectura civil: els palaus
    • Arquitectura religiosa: on veurem les característiques de les esglésies barroques.

 

    Anterior
    Següent