4.3. Arquitectura hispànica

Dins l'arquitectura hispànica podem destacar-hi tres estils o moments:

  

    • Primerament sorgeix l'estil Plateresc ( o Manuelí a Portugal):
      • Estil de transició .
      • El seu nom ve donat per la semblança al treball dels argenters amb la seva ornamentació.
      • Gust per l'ús d'elements decoratius com medallons, columnes, grotescos...
      • Alguns exemples en són l'Hospital de la Santa Creu de Toledo, l'escala daurada de la catedral de Burgos o la façana de la Universitat de Salamanca.

  

    • Posteriorment i a partir del segon terç del segle XVI sorgeig un estil amb el nom de purisme o classicisme.
      • És un art més unitari i auster que deixa enrere el gust per la decoració per desenvolupar les tècniques renaixentistes.
      • Ús doncs de l'arc de mig punt, voltes de canó, columnes amb ordres clàssics, cúpules sobre petxines...
      • Alguns exemples són: la catedral de Granada de Diego de Siloé o la façana del palau de la Generalitat a Barcelona per Pere Blai.

 

    • Finalment, durant l'últim terç del segle XVI, l'arquitectura renaixentista espanyola queda influenciada per la construcció de l'Escorial inicialment construït com a palau. església i monestir per commemorar la victòria espanyola de Sant Quintí. Els autors foren Jaun Bautista de Toledo (que morí abans de finalitzar l'obra i Juan de Herrera). La construcció de l'edifici dona pas a un nou estil, l'herrerià o escorialenc, marcat per la sobrietat i absència de decoració.

  

Pere Blai, Façana del Palau de la Generalitat de Catalunya (1597), Barcelona. En ella hi veiem presents els elements típics de l'arquitectura clàssica. A l'esquerra, Juan de Herrera. Monestir d'El Escorial (1563-1584). En aquest cas hi destaca el purisme i la manca de decoració típica d'aquest darrer estil.