6.1. Leonardo, Miquel Àngel i Rafael 

Degut a la importància d'aquest tres artistes en farem un breu esment:

  

Leonardo da Vinci ( 1452-1519):

 

    • Pintor polifacètic del que se'n conserven poques obres. Destacà en diferents camps de la ciència i l'art realitzant diversos textos, estudiant l'anatomia humana...
    • A la llarg de la seva vida fa estades en diverses ciutats, fet que li proporciona diferents influències com l'experimentació amb nous pigments.
    • Crea la tècnica de l'sfumato on els colors passen d'un to a un altre de forma gradual i on els contorns de les figures es difuminen amb les línies i intenten captar l'ambient que l'atmosfera i l'ull humà distorsionen. Leornardo intentà crear diversos plans aplicant colors freds en els plans més allunyats tot difuminant el contorn per reproduir els matisos de l'atmosfera ( perspectiva atmosfèrica).

     

 

Leonardo da Vinci. Mona Lisa- La Gioconda , oli sobre tela. Musée du Louvre, Paris. A la dreta, Leonardo da Vinci. Mare de Deu de les Roques ( 1483-1486), oli sobre tela. Musée du Louvre, Paris. En l'obra s'aprecia la tècnica del sfumato aixi com el tractament que l'autor fa de la llum. A la part inferior, Leonardo da Vinci. El Sant Sopar ( 1495-1498), fresc. Refector de Santa Maria delle Grazie, Milà.

    

   Miquel Àngel ( 1475-1564):

 

    • Artista polifacètic que pictòricament destacà per dues obres: la volta de la Capella Sixtina del Vaticà i trenta anys més tard pel mur occidental, darrere l'altar amb el tema del Judici Final.
    • En els frescos de la volta s'hi veu la influència de la " terribilità" escultòrica. Les escenes bíbliques representades destaquen pel color intens i la composició clara.
    • Pel que fa el mur occidental, un espai unitari, destaca per la temàtica del Judici Final. Les figures reflecteixen el dolor i l'angoixa que patia l'artista en la seva darrera etapa vital.

  

 

Miquel Àngel. LLibre del Gènesi (1508-1512). Volta de la capella Sixtina, Sant Pere del Vaticà amb vistes al fons del Judici Final (1534-1541), fresc. L'artista pintà una falsa arquitectura per tal de dividir la volta i poder reprensetar els diferents episodis bíblics. Pel que fa al Judici Final, la pintura prescindeix de les proporcions humanes i la les lleis de la perspectiva dotant als personatges de personalitat pròpia.

  

Rafael ( 1483-1520):

    • Tot que destaca com arquitecte, Rafael despuntà també en pintura.
    • Intentà crear un model de bellesa ideal i clàssica amb l'estètica del classicisme. En pintura religiosa destacà per fixar la tipologia de la madonna.

 
 

Rafael. L'escola d'Atenes (1510-1511), fresc. Estança de la Signatura. Palau del Vaticà. A petició del Papa Juli II, Rafael acceptà l'encàrrec de la decoració pictòrica de les estances del Vaticà ( quatre sales). Una de les pintures murals fou l'Escola d'Atenes, una de les grans obres del Renaixement en pintura. A la dreta, Rafael, Esposori de la Mare de Déu ( 1504), oli sobre taula. Pinacoteca di Brera, Milà.