5.1. Miquel Àngel

L'escultor per excel·lència del Cinquecento és Miquel Àngel.

 

Miquel Àngel (1475-1564):

  

    • Humanista polifacètic, poeta, pintor, arquitecte però sobretot escultor.
    • Experimenta l'estudi del cos humà, influenciat per la troballa de l'obra Laocoont i els seus fills així com per l'obra de Della Quercia.
    • Creà la " terribilità". El terme fa referència al fet que l'artista dota a les seves figures d'una força interior a partir de violents escorços, deformacions de les figures...per encapçalar-les a la perspectiva adequada.
    • Creà també el concepte de "non finito", en el que algunes parts de l'obra treballada i polida contrasten amb superfícies inacabades.
    • Defensa un punt de vista frontal així com el treball d'un sol bloc.

                       

Miquel Àngel. David (1503), marbre de Carrara. Galleria dell'Academia, Florència. Fou la seva primera obra important on destaca el contrast del nu amb la tensió i sobredimensió de les mans i el cap. En ell s'hi aprecia l'estudi anatòmic de l'artista així com l'ús del contrapposto clàssic. El tema de David es va convertir en un símbol de la Florència renaixentista com a símbol de pàtria i llibertat. Curiosament fou creat a partir d'un sol bloc de marbre.

  

Miquel Àngel. Pietat (1498-1500), marbre de Carrara. Sant Pere del Vaticà. Tot i ser una obra de juventut, és una obra mestre del classicisme. Amb composició piramidal tracta el cos de Jesús amb gran realisme alhora que contrasta amb l'idealisme de la Mare de Déu. Amb ella Miquel Àngel inicia el tema de la pietat que abordarà en diferents ocasions en una etapa més madura ( Pietat Rondanini). Poder al tractar la temàtica del dolor intentà representar el seu dolor al perdre la mare sent un nen.

  

Miquel Àngel. Moisès (1515), marbre de Carrar. Sant Pietro in VIncoli, Roma. El Papa Juli II va encarregar a Miquel Àngel el projecte de la seva tomba. Tot i que degut a diverses interrupcions per part del propi Papa, el projecte va quedar sense finalitzar quedant reduït a un monument funerari adossat a Sant Pietro in Vincoli. Del conjunt, hi destaca la figura de Moisés on s'hi aprecia la "terribilità" característica de l'autor. Al projecte incial també hi pertanyien les escultures dels esclaus.

       

Miquel Àngel. Pietat Rondanini (1555-1564), marbre de Carrara. Castello Sforzesco, Milà. En una etapa més madura i avançada, Miquel Àngel va enfocar el tema de la pietat de manera més personal. A la dreta, detall dels Esclaus (1513-1536), marbre de Carrar, Galleria dell'Academia, Florència. Tal com deia irònicament el propi Miquel Àngel, únicament treia el marbre que sobrava... ja que la figura ja era a dins el bloc.