5.Escultura

Com en el cas de l'arquitectura podem diferenciar dues etapes en el camp de l'escultura:

Escultura classicista

    • Inclinació per la figura humana nua (influència de la troballa del grup de Laocoont)
    • Rotunditat en el tractament anatòmic.
    • Com en el cas de l'arquiectura, es busca monumentalitat, grandiositat.
    • Simplificació dels detalls ornamentals.

Escultura manierista

    • Gran dinamisme dins la tendència clàssica (ex. La forma serpentinada de Giambologna)
    • Tendència a la llibertat compositiva (figures innacabades, desproporcions en les figures...)
    • L'escultura manierista tendeix a decantar-se per tot allò "sorprenent".

La gran figura de tot aquest període fou Michel-Angelo Buonarroti ( Miquel Àngel), que s'inicià en el classicisme per culminar en un estil propi, amb el que inicià el Manierisme.

  

En el segle XVI, a Espanya,els escultors prenen com a model a Donatello i Miquel Àngel. Com autors destaquen Bartolomé Ordoñez ( amb el cor i rerecor de la catedral de Barcelona) i Alonso Berruguete ( cadirat del cor de la catedral de Toledo).