6.2. Corrent gotitzant

Pel que fa a la segona corrent, fou una tendència gotitzant. En ella tot i que els artistes també utilitzaven la perspectiva, eren pintors més fidels a l'estil gòtic. Així doncs les seves obres estaven marcades per el detallisme en la naturalesa, l'ús de fons daurats, estilització de les figures...Els dos pintors més representatius d'aquesta tendència van ser: Fra Angelico i Boticelli.

  

 

Fra Angelico (1400-1455):

 

    • Fou un monjo dominic que tot i seguir la tradició del gòtic ( domini de la línia sobre el color, ús de daurats, plans superficials...) poc a poc començà a utilitzar la perspectiva i els avenços de l'epoca.
    • Realitzà diversos frescos pel convent de San Marco a Florència com el de l'Anunciació.
    • Les aportacions de Fra Angelico van ser un pont entre l'estil gòtic i el Renaixement.

  

    

 

A l'esquerra, l'Anunciació del convent de Sant Marco, Florència. En l'obra s'aprecia l'emmarcament en una arquitectura clàssica en perspectiva. A la dreta, detall de la Madonna de Pontassieve (1435), on s'aprecia un tractament renaixentista de la madonna tot i que hi destaca el fons daurat propi de l'estil gòtic.

  

Sandro Boticelli (1444-1510):

 

    • Boticelli, al servei dels Mèdici, destacà per sobre la resta d'artistes a finals del segle XV.
    • No es preocupa tant per la perspectiva ni les proporcions humanes, Les seves figures són estilitzades i curvilínies.
    • Tot i que realitzà moltes obres de temàtica religiosa, destacà en la nova temàtica ( temes profans i mitològics) i en quadres que s'interpretaven amb una lectura neoplatònica.
    • L'acadèmia neoplatònica pretenia relacionar el cristianisme amb la filosofia antiga a través de les idees de Plató. El neoplatonisme fou un corrent filosòfic en el que la bellesa de la dona i la natura emetia llum divina i on l'amor recorre l'univers buscant la unió de Déu a partir de les diferents criatures. Boticelli pintà un parell de quadres mitològics relacionats amb aquesta corrent.

    

A l'esquerra Boticelli, La primavera (1481-1482), tremps sobre taula. Galleria degli Ufifizi, Florència. A la dreta, El naixement de Venus (1484), tremp sobre tela. Galleria degli Uffizi, Florència.

 

Segons la teoria platònica, hi ha dos tipus de bellesa que es simbolitza per les dues Venus diferents:

    • En la primera obra, La primavera, la bellesa s'associa al món natural, la del món visible.
    • En la segona obra, El naixement de Venus, la bellesa s'associa a la que neix de Déu.