5.Escultura

L'abundància a Itàlia de restes escultòriques del món antic havia influenciat de forma constant l'art, es a dir, no hi va haver una ruptura amb l'etapa anterior tan clara com en el cas de l'arquitectura.

L'escultura del Quattrocento, amb el centre artístic a Florència, es pot definir per:

 

    • Independència de l'escultura en relació amb l'arquitectura. Les construccions no incloïen decoració escultòrica per plasmar la puresa de les línies. Això va donar llibertat a l'escultura per centrar-se en obres exemptes. Tot i això el relleu va tenir un paper important.
    • Inspiració en els models clàssics.
    • Es valora la perfecció de les formes i el motiu principal és la figura humana.
    • Es centra en l'interès per l'anatomia humana. Ús de les proporcions basades en el cànon clàssic i el contrapposto.
    • Es recupera el nu, el retrat, el bust, els relleus, retrats eqüestres...
    • La temàtica gira entorn temes mitològics així com iconografia cristiana.
    • S'aplica la perspectiva per representar les figures o l'espai. Aplicació de noves tècniques com el schiacciato ( del que parlarem més endavant).
    • Utilització de materials tals com la pedra, el marbre de Carrara, fusta, bronze, guix, terracota vidriada...
    • Com a tipologies escultòriques del Renaixement destaquen els monuments funeraris i les cantorias ( balcons per al cor).
    • L'inici de l'evolució escultòrica sorgeix arrel del concurs públic per la porta nord del Baptisteri de Florència ( Lorenzo Ghiberti fou el guanyador).

Dins l'escultura del Quattrocento els dos artistes per excel·lència i que destaquen en aquesta etapa són: Dontello ( 1386-1466) i Ghiberti ( 1378-1455). Altres autors a destacar foren Verocchio ( mestre de L. da Vinci), Della Robbia o Della Quercia.