4. Arquitectura Quattrocento

En general com a la resta de les arts, l'arquitectura del Quattrocento ( s. XV) es caracteritza per la recuperació de l'Antiguitat. Algunes de les característiques que la defineixen són:

  

    • Ruptura amb el món de l'edat mitjana. Es trenca amb l'estil gòtic.
    • Reinterpretació de les formes clàssiques a partir de l'observació de restes romanes, tractats arquitectònics com el de Vitruvi...
    • S'ajusten a l'ideal de bellesa clàssica, és a dir, harmonia, ordre i proporció.
    • Recuperació de l'ús de plantes centrals (1) i de creu llatina (2)
    • Recuperació d'elements constructius del món clàssic tals com :
      • l'arc de mig punt, volta de canó
      • els ordres arquitectònics ( els tres ordres grecs: dòric-jònic-corinti així com els dos romans: toscà i compost).
      • pilastres
      • frontons,entaulaments ( arquitrau, fris, cornisa)
      • cànons...

                      

                                            Figura 1.                                                                 Figura 2.

  

    • Decoració basada en marbres de colors, fantasies, grotescos, cassetons, ús d'encoixinats...Els grotescos entrellaçaven temàtica diversa: fantàstica, d'animals, vegetació...Els cassetons (a) decoraven el sostre i podien tenir diferents motllures. Els encoixinats (b) formats per carreus podien ser regulars, en forma de diamant...

  

                    

  

                                               Figura a.                                                                            Figura b.

Pel que fa l'arquitectura del Quattrocento i entre d'altres artistes, els dos arquitectes més destacats d'aquesta etapa són: Brunelleschi (1337-1446) i Alberti (1404-1472). En els capítols següents els tractarem amb més detall.

  

Pel que fa a les tipologies arquitectòniques més comuns en el període del Renaixement es troben:

    • Esglésies: les plantes més utilitzades per a la construcció de les esglésies renaixentistes foren la planta basilical ( en forma de creu llatina i amb el referent de la basílica romana) i la  planta centralitzada ( en forma de creu grega o circular, amb el referent del Panteó, models bizantins...). Pel que fa les façanes normalment s'organitzen en tres cossos verticals on el centre és més alt que els laterals i s'uneixen en forma de voluta, destaca la utilització de frontons,de formes clàssiques...
    • Palaus: és la segona tipologia més destacada en aquesta etapa. Normalment tenien una forma cúbica acabats amb cornisa i motllures horitzontals per separar els tres pisos decorats en diferents ordres arquitectònics. La façana destaca pel nombre de finestres que aporten lleugeresa a l'estructura massissa i amb aire de fortificació així com per l'encoixinat, el qual anava alleugerint-se en alçada. Pel que fa l'estructura interna els palaus s'estructuren entorn del pati central o cortile.
    • Vil·les: és una tipologia arquitectònica que deriva de la casa de camp romana. Destaquen les vil·les suburbanes de Palladio així com Vil·la Capra," la Rotonda" prop de Vicenza.
    • Finalment altres tipologies que van destacar en l'arquitectura renaixentista van ser: els hospitals, teatres, biblioteques, ponts...