Les formes fonamentals I

Per aprendre a escoltar intel·ligentment és essencial escoltar la música repetides vegades i en gran quantitat, i la lectura, per molt que es llegeixi, no pot reemplaçar a l'audició. Això és especialment cert pel que fa a les formes fugades. Si es vol realment sentir el que succeeix en aquestes formes s'haurà d'estar disposat a escoltar-les una i una altra vegada. Les formes fugades, més que qualsevol altre motlle formal, exigeixen repetides audicions. 
Tot el que cau sota la denominació de forma fugada participa en alguna manera de la naturalesa de la fuga. En quant a  la textura, totes les fugues són polifòniques o contrapuntístiques (aquests dos termes tenen idèntic significat). Per tant, resulta que totes les formes fugades són de textura polifònica o contrapuntística.

En arribar aquí, caldria repassar el que es va veure al curs Anàlisi I sobre textures musicals. Es deia que l'escolta polifònica de la música implica un oient que pugui sentir simultàniament diverses línies melòdiques. Les veus no tenen perquè ser d'igual importància, però cal escoltar-les independentment. Això no és una gran gesta; qualsevol persona mitjanament intel·ligent pot, amb una mica de pràctica, sentir més d'una melodia a la vegada. De tota manera, això és la condició sinequanum per sentir intel·ligentment les formes fugades.

Les quatre principals formes fugades són:

1. la fuga pròpiament dita

1. el concerto grosso

2. el preludi de coral

3. els motets i els madrigals

No cal dir que l'escriptura contrapuntística no es limita només en aquestes formes. Així com es va veure que el principi de variació és aplicable a qualsevol forma, així també la textura contrapuntística pot aparèixer sense preparació en gairebé totes les formes musicals. En altres paraules, cal estar en tot moment disposat a escoltar polifòniques.

Sempre que hi ha textura polifònica estan en ús un cert nombre de procediments contrapuntístics coneguts. No és que estiguin invariablement presents, sinó que poden aparèixer en qualsevol moment, i per això que l'auditor ha d'estar en guàrdia. D'aquests procediments, els més senzills són: la imitació, el cànon, la inversió, la augmentació i la disminució. Procediments més ocults són el cànon cancritzant o al rovescio (moviment de cranc) i el cancritzant invertit. Alguns d'aquests recursos són molt difícils de distingir quan estan enredats en la trama de la textura contrapuntística. Es comenten ara per completar la informació del cànon no tant com perquè amb un sol exemple s'hagi d'aprendre a reconèixer cada vegada que apareguin.