6. Classificació dels estils

6.3. Música tradicional

La música tradicional o música folklòrica és l'últim dels tres grans estils musicals i es diferencia tant de la música docta com de la música popular. Tot i que avui dia ja es pot veure inclosa en els programes d'alguns conservatoris, tradicionalment s'ha transmès oralment al marge de l'ensenyament musical acadèmica, de generació en generació, com una part més de la cultura d'un poble. Per això, té un marcat caràcter ètnic que normalment la fa difícil de comprendre fora del seu àmbit geogràfic propi. Tanmateix, hi ha excepcions notables com ara el flamenc, el tango, la samba i diversos ritmes llatins, que s'han donat a conèixer internacionalment i alhora han mantingut la seva identitat musical pròpia. En els últims temps aquests estils s'han agrupat en la denominació coneguda com a músiques del món (en anglès world music).