1. Estil

L'estil musical és el conjunt de característiques que individualitzen les obres d'un músic o la tendència musical d'una època. A la manera que es fa amb altres camps de l'art, la classificació de les obres i autors per estils permet agrupar-los i reconèixer-los per les seves característiques purament musicals, com ara l'ús de la melodia, l'harmonia, la textura, el ritme, etc. Exemples d'estils musicals són la música renaixentista, la música romàntica, el cant gregorià o el jazz.

Així els estils musicals són categories que contenen músiques amb un nombre remarcable i suficient de similituds relatives a la seva sonoritat; són categories que agrupen músiques que sonen de maneres suficientment semblants.
La sonoritat d'una música i, per tant la seva inclusió en un estil o en un altre depèn de dos factors que són els determinants principals de l'estil:

  • Els efectius sonors que es posen en joc, és a dir els instruments i/o les veus que hi intervenen.
  • Les tècniques emprades per a la producció d'aquesta música.
Atès que en una producció musical hi intervenen processos de composició i d'interpretació, aquests dos elements determinants tant es refereixen a l'una com a l'altra. Per això, tot i que habitualment el concepte d'estil musical es refereix molt més a la composició que no pas a la interpretació, no es pot oblidar aquest segon aspecte.