Estils musicals

La música culta és també coneguda com a música clàssica, docta o acadèmica. Les característiques musicals de la música clàssica o culta occidental desenvolupada des de l'Edat Mitjana permet separar en ella almenys sis diferents grans estils, que inclouen diversos subestils, períodes i escoles. La seva temporització aproximada és:

Música medieval (des de l'Alta Edat Mitjana fins a 1400), que inclou la música de trobadors, el cant gregorià i els subestils de la polifonia medieval, com l'Escola de Notre Dame, l'Ars Antiqua, l'Ars Nova i l'Ars Subtilior.

Renaixement (1400-1600): entre les seves escoles cal citar la borgonyona, la franco-flamenca i la veneciana.

Barroc (1600-1750), classificat habitualment en primerenc, mitjà i tardà, i amb estils nacionals molt marcats: francès, italià i alemany.

Classicisme (1750-1820). Entre els seus subestils podem distingir l'escola de Mannheim, el Sturm und Drang musical, l'estil sentimental o Empfindsamer Stil, l'estil galant i la Primera Escola de Viena.

Romanticisme musical (1820-1900), perioditzat habitualment en Primer Romanticisme, Romanticisme tardà i Postromanticisme.

Música del segle XX, caracteritzada per la multiplicitat d'estils, successius o simultanis: impressionisme, expressionisme (Segona Escola de Viena), neoclassicisme, nacionalisme, serialisme, música aleatòria, serialisme integral, música concreta, espectralisme, música minimalista, etc.