La textura i la seva evolució

El segle XX ha estat denominat per diversos autors com el segle de les textures. Això és per la varietat d'estils musicals que s'han anat succeint al llarg d'aquest segle.

Cada compositor busca el seu propi llenguatge, el seu propi sistema i la seva pròpia identitat. Es poden distingir dos grans tipus de textura:

1. la volta del contrapunt a través de la música dodecafònica, el neoclassicisme i el serialisme integral.

2. tenim el tipus de textura basat en la superposició de textures com en G. Ligeti i Pendercki.

Amb la música electrònica, les textures aconsegueixen un grau infinit de possibilitats de superposició, com vénen a ser el collage i el minimalisme.