La textura i la seva evolució

És una de les textures més habituals en la història de la música. Va ser un invent dels primers compositors d'òpera italians a principis del segle XVII, que buscaven una manera més directa de comunicar l'emoció dramàtica i una major claredat del text literari cantat que les que permetien els intricats mètodes contrapuntístics. Es basa en una barreja de melodia i harmonia. La seva presentació més habitual és la d'un instrument melòdic monofònic acompanyat per un polifònic, que realitza la base harmònica. Es poden formar infinites combinacions.

L'acompanyament de la melodia no suposa fer una freda successió d'acords, sinó que revela tot el seu art a l'hora de compondre i d'interpretar. Podem trobar dos tipus d'acompanyament:

• Acompanyament improvisat. Es fa d'oïda mentre es desenvolupa la partitura.
• Acompanyament escrit. És l'exacte de la partitura.

L'acompanyament pot fer des d'un instrument fins a diversos, i fins i tot per una secció orquestral. Això engrandeix la sonoritat.