El tempo i la dinàmica

La dinàmica en música fa referència a les graduacions de la intensitat del so. Dins de la terminologia musical s'anomena matís dinàmic o d'intensitat a cadascun dels diferents graus o nivells d'intensitat en què es poden interpretar un o diversos sons, determinats passatges o peces musicals completes.

La intensitat musical és la qualitat que diferencia un so suau d'un so fort. Depèn de la força amb la qual el cos sonor sigui executat i de la distància del receptor de la font sonora. Acústicament la intensitat depèn de l'amplitud de les vibracions i particularment està connectada a una magnitud definida com a intensitat acústica, que es mesura en W/m2 o més comunament en decibels (dB) quan es mesura logarítmicament (Nivell de pressió sonora). En psicoacústica la diferència que mesura la percepció de la intensitat musical es defineix com sonoritat.

Des del començament del segle XIX, l'ús musical de diferències de volum rep el nom d'intensitat o dinàmica. El que a aquest fenomen musical li fos assignat un terme teòric musical just llavors no és casualitat, ja que va ser en aquest període quan es va desenvolupar i perfeccionar enormement l'ús de dinàmiques com a recurs expressiu musical.

Dos segles abans ja havien aparegut en la notació musical les primeres indicacions verbals de volum fort o suau: les paraules forte i piano, respectivament que s'han mantingut vigents fins avui dia.