1. El tempo

El tempo, en música, és la velocitat a la qual cal interpretar o a la que veritablement s'interpreta una composició musical. És una paraula italiana que literalment significa 'temps'. Es mesura en pulsacions per minut (ppm), abreviat actualment més sovint com a bpm ('beats per minute' en anglès). En funció del tempo, una mateixa obra musical té una durada més o menys llarga; semblantment, cada figura musical (una negra o una blanca) no té una durada especifica i fixa en segons, sinó que depèn del tempo.


Sonata en  tempo Andante grazioso

Indicacions més usuals de tempo

INDICACIONS DE TEMPO

ITALIÀ

CATALÀ

POLS. / MINUT

ANGLÈS

prestissimo

rapidíssim

208-200

Fast

presto

molt ràpid

200-168

allegro

ràpid

168-120

moderato

moderat

120-108

Medium

andante

intermedi

108-76

adagio

bastant lent

76-66

Slow

larghetto

lent

66-60

largo

molt lent

60-40

VARIACIONS DE LA VELOCITAT DE PULSACIÓ 

accelerando

accelerant

com més va més ràpid

ritardando o rit.

retardant

com més va més lent

a tempo

a temps

tornar a la velocitat anterior

Altres termes de major a menor velocitat

Vivacissimo, vivo, vivace, allegro assai, allegretto, andantino, adagieto, lento, lentissimo, adaghissimo, larghissimo, grave


Més enllà de la velocitat

Existeix un cert tipus de relacions entre les indicacions de tempo i els tipus de compàs que es fa servir, un vestigi de la notació medieval. Així, un 3/2 acostuma a designar un tempo més lent que no pas un 3/4; i un 3/8 ens porta a un tempo encara més ràpid. Una relació semblant s'estableix també entre els compassos 4/4 i 2/2 (alla breve). Així, doncs, el compàs esdevé, també, una manera de donar informació sobre el tempo.

Fluctuacions del tempo

Una peça musical pot incorporar canvis de tempo, que a voltes són sobtats i en altres ocasions, graduals, en aquest cas per mitjà del accelerando i del ritardando. Habitualment aquests canvis tenen una raó de ser estructural i/o expressiva. Però fins i tot en aquells casos i moments en què no s'indica cap canvi de tempo, aquest no es manté absolutament fix -excepte en aquelles interpretacions que incorporen elements mecànics o electrònics- sinó que fluctua lleument, sempre en funció dels elements exposats abans, dins de cada compàs i dins de cada frase.

En les músiques a ritme lliure -des del cant gregorià i molts altres cants religiosos en moltes cultures diverses, passant pel recitatiu operístic- el tempo té implicacions força diferents: les fluctuacions de tempo poden ser molt més grans, les figures no mantenen la seva proporcionalitat matemàtica, i el tempo no està regulat pel concepte de 'pulsacions per minut'. Això no priva que hi hagi recitatius (i passatges d'un mateix recitatiu) interpretats en tempos diversos, i peces del repertori gregorià que siguin interpretades amb tempos diferents per grups diversos.

Indicadors de canvis de tempo

Atès que el tempo pot variar al llarg d'una obra musical, i que ho pot fer en sentits diversos i de maneres diferents, també són moltes les maneres d'indicar-ho.

Acceleració i desacceleració del tempo.

Alguns dels més habituals són:

  • Animato; més ràpid.
  • Accelerando (abreviat en accel.); progressivament més ràpid.
  • Doppio (doblant el tempo inicial o previ).
  • Più mosso; més ràpid (literalment: més mogut).
  • Più moto; més ràpid (literalment: més moviment).
  • Affrettando; apressant-se (accelerant el tempo).
  • Stringendo; fent pressió (accelerant el tempo).
  • Ritardando; (abreviat: rit.); progressivament més a poc a poc.
  • Rallentando; (abreviat: rall.); progressivament més a poc a poc.
  • Ritenuto; més a poc a poc (literalment: retingut).

De totes aquestes indicacions, només accelerando, ritardando i rallentando plantegen sempre un canvi progressiu del tempo; les altres indicacions tendeixen més a referir-se a canvis sobtats.

Retorn a un tempo previ

Són indicacions que s'acostumen a donar després d'una (o més) indicació d'acceleració o desacceleració, ja sigui per tornar al tempo immediatament anterior o a l'inicial. Les més freqüents són:

  • Tempo primo; (tempo primer).
  • A tempo; (a temps).
  • Lo stesso tempo ou istesso tempo (el mateix tempo).
Llibertat o flexibilitat passatgera en l'aplicació del tempo

En alguns casos, sobretot per raons expressives, l'autor demana que durant un cert període (normalment des d'unes quantes notes a uns quants compassos) l'intèrpret tracti el tempo amb una flexibilitat molt més gran o, fins i tot, que el tempo quedi en suspens. A part del calderó, els més habituals són:

  • Ad libitum (abreviat en ad lib., és a dir: lliurement).
  • A piacere (és a dir, a plaer).
  • Rubato (literalment 'robat'; és a dir: com robant temps al temps, més de pressa).
  • Senza tempo (és a dir, sense tempo).