El tempo i la dinàmica
El tempo i la dinàmica
3. Evolució històrica de la dinàmica
3.5. Segle XX
Després del Romanticisme, els compositors segueixen ampliant els termes usats per descriure les dinàmiques, de vegades, substituint-les per expressions relativament objectives com feroce. No obstant això altres autors fan servir expressions pròpies, singulars i característiques del seu propi estil, com Erik Satie en les seves famoses Gnossiennes en què indica aquests matisos d'una manera indirecta i personal: Plus intimement, sud la lange o Dans uneix Sain superiorité (amb una saludable superioritat).
D'altra banda, el serialisme incorpora les dinàmiques al seu mètode compositiu
per sèries, dins el serialisme integral. Això suposa la independència de la
dinàmica sobre la nota o fragment al qual defineix, és a dir, és tractada com
una variable més en la lògica serial. Per tant cal una revisió i actualització
sobre com les dinàmiques afecten l'estructura, amb un cert paral·lelisme a
les obres del període clàssic.
Com a reacció a la dinàmica de vegades tan
desmesurada del segle XIX, en què el silenci sovint semblava no existir,
alguns compositors del segle XX - Stravinsky, per exemple- han donat a la
dinàmica estable un paper destacat en la seva obra. D'altra banda, el
desenvolupament que va començar en el. Segle XIX ha continuat amb un ús
creixent i sovint molt detallat de matisos dinàmics, com és el cas, per
exemple, de la música serial que esmentàvem
abans.
De l'anterior es dedueix de forma indirecta l’estretament lligada que està la dinàmica a la tímbrica. Quan, per exemple, en un crescendo compost amb tot detall (durchkomponiert) - sigui de Wagner o de Bach - s'afegeixen parts instrumentals al teixit orquestral, això comporta un canvi de timbre i el que és vàlid per al conjunt, és vàlid fins i tot per a cada instrument independentment: es pot comprovar que un so atacat amb força en un piano és diferent d'un suau pel que fa al timbre, també és sorprenent que la mateixa trompa que produeix un so tan ple i plaent en passatges suaus pugui ressonar amb tanta estridència en els fortissimos ...