El tempo i la dinàmica
El tempo i la dinàmica
3. Evolució històrica de la dinàmica
3.2. Barroc
Segons Grabner «en el
període barroc el sentit expressiu de la dinàmica radica en l'estructura de l'obra
i està íntimament relacionat amb la construcció formal, de manera que la
dinàmica té aquí un significat primàriament tectònic» . Això es reflecteix en
els contrastos resultants entre parts fort i suaus, l'anomenat "efecte
eco" que consisteix a repetir en piano un passatge escoltat primer a
forte. El fet que en el clavicordi només es podien interpretar "dinàmiques
en terrasses" (sigui forts o suaus, però sense nivells
intermedis) unit al fet que els compositors de l'època no van assenyalar graduacions
de dinàmiques en les seves partitures, això ha conduït a Robert Donington al
suggeriment una mica enganyós de què la dinàmica del barroc són"
dinàmiques de terrasses" .
En realitat, els músics barrocs variaven les dinàmiques constantment. En paraules de Johann Joachim Quantz en 1752 «llum i ombra han de ser constantment introduïdes ... mitjançant l'incessant intercanvi de fort i suau» . D'altra band , el clavicordi sona més fort o més suau depenent de la densitat de la textura musical, és a dir, quatre notes sonen amb més intensitat que dos. Això va permetre a compositors com Bach crear dinàmiques directament en les seves composicions, sense la necessitat d'indicar –les mitjançant notació. Si bé, el mateix Bach va utilitzar alguns termes com forte, piano più piano i pianissimo (si bé escrits com a paraules completes) . En alguns casos, l'abreviatura ppp potser era considerada pianissimo en aquesta època.
L'augment de la necessitat de matisos dinàmics semblants, a finals del segle XVII, és palesa, entre altres coses, en els canvis introduïts en la construcció d'instruments. Ocasionalment es van emprendre intents de donar als instruments que eren característics de la dinàmica en terrasses una major gradació de matisos dinàmics. Th Mace va proposar ja en 1676 la idea de col·locar un orgue parcialment en una caixa d'expressió- un espai tancat que podia ser obert o tancat lentament per mitjà de persianes - , i en 1698 Christofori va construir un gravicembalo col pian i forte.
En realitat, els músics barrocs variaven les dinàmiques constantment. En paraules de Johann Joachim Quantz en 1752 «llum i ombra han de ser constantment introduïdes ... mitjançant l'incessant intercanvi de fort i suau» . D'altra band , el clavicordi sona més fort o més suau depenent de la densitat de la textura musical, és a dir, quatre notes sonen amb més intensitat que dos. Això va permetre a compositors com Bach crear dinàmiques directament en les seves composicions, sense la necessitat d'indicar –les mitjançant notació. Si bé, el mateix Bach va utilitzar alguns termes com forte, piano più piano i pianissimo (si bé escrits com a paraules completes) . En alguns casos, l'abreviatura ppp potser era considerada pianissimo en aquesta època.
L'augment de la necessitat de matisos dinàmics semblants, a finals del segle XVII, és palesa, entre altres coses, en els canvis introduïts en la construcció d'instruments. Ocasionalment es van emprendre intents de donar als instruments que eren característics de la dinàmica en terrasses una major gradació de matisos dinàmics. Th Mace va proposar ja en 1676 la idea de col·locar un orgue parcialment en una caixa d'expressió- un espai tancat que podia ser obert o tancat lentament per mitjà de persianes - , i en 1698 Christofori va construir un gravicembalo col pian i forte.