El tempo i la dinàmica

Fort i suau

Fort i suau són, per descomptat, conceptes relatius:

a . Relatius amb relació al món del so extramusical. Sembla clar que el  nostre nivell de soroll quotidià ha augmentat considerablement, entre altres coses  per la Revolució Industrial i el creixement del trànsit de vehicles.  Això ha portat també d'alguna manera un canvi de contingut dels conceptes fort i suau. El volum musical generat per una desena de músics amb els quals un sobirà medieval podia reforçar simbòlicament la seva autoritat, i que era percebut i descrit pels seus contemporanis com molt fort i impressionant, no és més que un joc de nens comparat amb el volum que els amants de la música pop actuals perceben com a normal.

b . Relatius en el sentit d'un amb relació a l'altre. Fort i sua s’influeixen entre si. Després d'un passatge de volum fort, un nivell mitjà serà percebut com a suau, així com, al revés, un accent moderadament fort en un passatge de volum molt suau pot tenir l'efecte de molt fort. Aquesta experiència perceptiva ha portat des d'antic als músics a interpretar els accents dinàmics, indicats per regla general mitjançant o accent ( > o ^ ) o una abreviació ( sf = sforzato ), en justa proporció al context.