Introducció a l'anàlisi musical

La forma  musical és el resultat de l'organització del material sonor o idees musicals escollides pel compositor, és l'esquema de composició temporal de l'esdevenir de l'obra.

Les possibilitats d'estructurar la música han variat en el decurs del temps d'acord amb els canvis estètics i el perfeccionament tècnic dels instruments, així hi ha formes molt estructurades, com per exemple les de l'època racionalista de  la il·lustració i d'altres més lliures com les del Romanticisme.

El concepte de forma es pot descobrir en qualsevol manifestació musical, des d'una senzilla cançó popular a les grans obres de compositors famosos.

L'estructura d'aquesta cançó és AB i es repeteix tantes vegades com estrofes de la cançó s'interpretin.

Fixat:

- en la regularitat de les frases de vuit compassos cada una, com a quasi totes les cançons populars i també en molta altra música.

- cada frase es divideix en dos períodes de quatre compassos, que en el cas de A són exactament iguals, però en la frase B tenen el final diferent. El primer període fa l'efecte de no acabar del tot, és el que s'anomena una cadència suspensiva. El segon, en canvi, ens marca el final amb una cadència conclusiva.

Alguns tipus de formes

Les formes es poden classificar d'acord amb criteris variats, però sovint és parlar de:

• Formes majors: si consten de diferents moviments o són de grans dimensions.

•  Formes menors: si consten d'un sol moviment o són de curta durada. 

• Formes estructurades: si segueixen un esquema compositiu fixat. 

• Formes lliures si no estan subjectes a cap estructura o esquema fixat. 

Per exemple, una simfonia és una forma musical major, instrumental orquestral, estructurada en 3 o 4 moviments. 

Elements formals

En fer anàlisi estructural dels elements formals d'una peça de menor a major s'analitza:

• motiu, cèl·lula o incís

• tema

• disseny

• semi-frase o període

• frase

• grup

• secció

• moviment

Motiu

És la part més petita d’una estructura melòdica que es pot identificar, de fàcil retenció a la memòria,  matèria prima per al seu desenvolupament. Sol ser molt breu, però amb un caràcter expressiu i rítmic definit. El  motiu actua com un impuls o germen a partir del qual es pot desplegar el fenomen formal.

• Durada aproximada: un compàs o dos

Tema

És un passatge més breu que la frase. Té sentit funcional més que estructural. Acostuma ser un element bàsic d'una composició sent objecte de repeticions i desenvolupaments.

Disseny

Acostuma a ser un dibuix melòdic de ritme uniforme, característic sobre el qual s'insisteix. No té la precisió del tema i acostuma a emprar-se en acompanyaments melòdics, farcits harmònics, soldadures i altres elements estructurals secundaris.

Semifrase

Principal divisió de la frase

Frase

Element formal que presenta un sentit musical acabat gràcies a un cert grau de completesa melòdica, rítmica i harmònica (marcada per una cadència). Sovint es pot dividir en dues semifrases o períodes: antecedent (pregunta) i conseqüent (resposta).