Introducció a l'anàlisi musical

L’anàlisi d’una obra musical es pot fer de moltes maneres, amb diferents criteris i nivells d’aprofundiment. Segons el Diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua, "anàlisi" és:  

"Distinció i separació de les parts en un tot fins a arribar a conèixer els seus principis o elements". 

Dit d'altra manera, quan analitzem alguna cosa, "volem bussejar" dintre d'aquest alguna cosa per a trobar la lògica interna que ho construeix. Com més aprofundim i més descobrim sobre aquesta lògica i els elements que la componen, més complet serà l'anàlisi. Normalment, aquesta lògica i aquests elements no es perceben a primera vista, pel que implicarà un cert coneixement, esforç i temps el trobar-los.

L'anàlisi d'una obra musical pot buscar:

• Una visió panoràmica global d'una obra.

• Una visió panoràmica parcial abastant un conjunt d'elements o bé els diferents grups i subgrups d'elements.

• Una visió singular d'un element.

• Visió parcial analitzant cada una de les parts d'aquest element estructural encara podem aprofundir més fins a arribar a cada una de les cèl·lules que formen un element musical.

Podem analitzar-la la música a partir de la partitura, de la representació gràfica del so, o a partir directament del so que escoltem. La música es pot analitzar en diferents nivells: des del més general, la forma, amb uns models i estructures establertes sorgides de la tradició història, però que no poden explicar la singularitat de cada obra d’art; fins a arribar al motiu generador, les cèl·lules musicals, que representen les notes inicials de l’obra i que serveixen de material temàtic sobre el qual es construeixen els temes o la totalitat de l’obra. Encara podem aprofundir més fins a arribar a analitzar nota per nota, cada una té una raó de ser. Els grups de notes formen conjunts i frases que donen sentit al discurs musical.

D’aquesta manera podem esquematitzar diferents maneres d’analitzar una partitura segons el punt de vista:

Una obra és la suma de tots aquests aspectes que estan interrelacionats. Del resultat d’aquestes “visions”, més l’audició atenta i repetida d’una obra, ens permetrà arribar al nostre principal objectiu: la comprensió de l’obra. No es pot comprendre si no es coneix, s’escolta i s’analitza.

Cal diferenciar entre el concepte d'estructura i forma perquè de vegades creen confusió.

•  Estructura  és la disposició interna de les parts del discurs musical, és a dir, l'anàlisi de tots els paràmetres  serien, d’acord amb aquesta concepció, elements estructurals.

• Entenem per forma com el resultat global de la disposició interna, com una unitat extensa que podem vincular a alguns dels tipus generals de models de composició que s'identifica amb el concepte de formes musicals.

• L’anàlisi s’ha de centrar tant en l’estructura interna del discurs, com en tipus formal més general.

Per tant, cal tenir una visió de l’estructura global però amb aproximacions des de diferents perspectives i a diferents nivells: analitzarem obres amb visió panoràmica però també en veurem i analitzarem amb més detall els seus elements. Ens fixarem en qüestions d’estructura, d’harmonia i de tècnica compositiva.

Caldrà comparar models que en alguns casos ens permetrà penjar una etiqueta perquè coincidirà amb una forma de més o menys definida però que en altres casos no. Aquests models establerts s’han anat trencant, sobretot a partir de finals del segle XIX, amb compositors que intenten crear obres d’una manera molt diferent de com s’havia fet fins al moment.