2. Gèneres musicals

Els gèneres musicals fan referència al contingut d'una composició permetent-nos definir en una primera aproximació i d'una forma molt ampla el tipus de música que estem escoltant. Normalment, solen aparèixer en termes oposats de dos en dos. Així la música potser: de gènere vocal o instrumental; artística o funcional; culta o popular; religiosa o profana; pura, descriptiva o programàtica. S'ha de considerar que aquests gèneres no són excloents entre ells.

Així una obra musical tant podria ser vocal i artística com vocal i funcional.

Per tant, un gènere musical és una categoria que reuneix composicions musicals que comparteixen diferents criteris d'afinitat, com ara la seva funció (música de dansa, música religiosa, música de cinema ... ), la seva instrumentació (música vocal, música instrumental, música electrònica … ), el context social en què és produïda o el contingut del seu text.

Mentre que les tradicionals classificacions acadèmiques en gèneres musicals han atès fonamentalment a la funció de la composició musical (per què és composta la peça, com en els exemples anteriors), les classificacions per gèneres de la música moderna, usades per la indústria discogràfica, han atès més a criteris específicament musicals (ritme, instrumentació, harmonia ... )  i a característiques culturals, com el context geogràfic, històric o social; s'ha assimilat així el concepte de gènere musical al d'estil musical, i és habitual que avui es qualifiqui de "gèneres " al flamenc, el rock o el country (exemple: el rock és un gènere musical de ritme molt marcat ).

La música ha tingut des del seus inicis finalitat utilitària. La regular pulsació del tam-tam serveix primordialment de mitjà de comunicació de poble a poble. El mateix succeeix amb una peça militar, ja es tracti d’un simple toc de caserna o d’una marxa pensada per a fer marcar el pas amb uniformitat.

Considerant la música com l’ordenació dels sons, la música ha tingut des dels seus inicis una finalitat utilitària. Segons la funció la música pot ser:

  • Música religiosa o sacra
    • Litúrgica, vinculada a la celebració religiosa (cant gregorià, missa, motet....)
    • No litúrgica, no vinculada a la celebració religiosa (oratori, passió...)
  • Música profana  tota la música no religiosa
    • música de dansa, pensada per a ser ballada
    • incidental, és la música que acompanya una obra teatral, un programa de televisió, un programa de ràdio, una pel·lícula, un videojoc i altres formes d'expressió que no són en principi musicals
    • Cinematogràfica, és la música, en general orquestrada i instrumental, composta específicament per acompanyar les escenes d'una pel·lícula i donar suport a la narració cinematogràfica. Encara que es pot considerar com un tipus de música incidental, constitueix per si mateixa un gènere musical.

Segons el contingut i manera d’exposar-lo:

    • Música pura o abstracta: no pretén expressar cap idea fora de la mateixa música. És música sense referència extramusical, no tracta de descriure o suggerir alguna cosa concreta més enllà del que l'oient sigui capaç de percebre i sentir.

    • Música descriptiva: té com a objectiu principal descriure elements de la naturalesa, escenes, etc. (Ex. Una tempesta, un riu.)

    • Música programàtica: descriu idees i fets d’un argument literari sense tenir text. Per ex. els poemes simfònics.

    • Música dramàtica: Pertanyen a aquest gènere les obres musicals teatrals, en què els cantants actuen representant al seu personatge alhora que canten, va lligada a la paraula, per tant és música cantada. Per ex.: òpera, sarsuela, musical, òpera seria, Intermezzo (Itàlia), òpera buffa (Itàlia, tragédie lyrique (França), comédie - ballet (França), opéra- comique (França), Opéra- ballet (França), Grand opéra (França), Singspiel (àrea germànica), Sarsuela (Espanya), opereta musical, Oratori (gènere religiós no litúrgic).

Segons a qui va dirigida:

  • Popular: folklòrica (típica d’un poble, tramesa per via oral) o lleugera (cançó de moda o amb intencions comercials). Dirigida a un públic massiu.

  • Música culta (anomenada música clàssica): escrita per compositors i adreçada bàsicament a la societat culta.

Segons el tipus d’instrument:

  • Gènere vocal si intervé la veu humana. A la música vocal sense cap mena d'acompanyament se li denomina "a cappella". Si es tracta d'un conjunt de veus, se l'anomena música coral.

  • Instrumental, obres interpretades exclusivament per a instruments musicals, sense participació de la veu.

  • Mixt si intervé la veu i instruments.

Segons la quantitat o tipus d’instruments

  • Simfònic, l'obra musical és interpretada per una orquestra.
  • Cambrístic, si l'agrupació d'instruments és reduïda.
  • Solístic, un solista.
  • Electrònic, si els instruments que executen l'obra són electrònics.