Classicisme

Classicisme és l'estil de la música culta europea desenvolupat aproximadament entre 1750 i 1820, amb superposicions considerables als dos extrems amb la música del període precedent, barroc, i posterior, romanticisme. Compositors destacats són Wolfgang Amadeus Mozart i Joseph Haydn. Tot i que també posseeixen un gran renom d'autors com Luigi Boccherini, Muzio Clementi, Johann Ladislaus Dussek, Carl Philipp Emanuel Bach i Christoph Willibald Gluck. En determinades ocasions, Beethoven és considerat compositor romàntic o figura de transició al Romanticisme, com també Franz Schubert, Johann Nepomuk Hummel, Luigi Cherubini i Carl Maria von Weber. Coincideix amb l'època cultural i artística  que avui coneixem  com Neoclassicisme en l'arquitectura, la literatura i les altres arts. Va tenir els seus grans centres de difusió a Berlín, París, Mannheim i, sobretot, Viena.

Classicisme vienès (en alemany: Wiener Klassik) és un altre terme llargament emprat per referir-se a aquesta època i que té el seu origen en el fet que, Mozart, Haydn, Beethoven i també Schubert, van treballar, en major o menor mesura, a la ciutat de Viena, constituint l'anomenada "Primera Escola de Viena". Però avui és clar que compositors d'arreu d'Europa, especialment de punts allunyats geogràficament i cultural de Viena van practicar un estil veritablement clàssic però ben poc vienès.

 Es caracteritza per la claredat de les textures, la simetria de les frases, la consolidació de la tonalitat plena i l'establiment de les formes musicals clàssiques (simfonia, sonata,  quartet ... ) .

Mentre que les restants arts redescobrien i copiaven en aquesta època els antics models grecoromans, les molt escasses restes musicals coneguts de la música de l'Antiguitat eren insuficients per basar-se en ells, de manera que el clàssic és un estil musical nou.

 Per aquesta mateixa raó, la denominació música clàssica mai es va usar per a la música grecoromana, pràcticament desconeguda, i va començar a ser utilitzada pels romàntics per anomenar la música de l'època que els va precedir, aquesta de la segona meitat del segle XVIII, després, per extensió  el nom va ser usat per a tota la música culta occidental anterior al segle XX.