Edat Mitjana

Les orientacions de la música en l'Edat Mitjana procedeixen de França, des d'on irradia la seva influència als altres països. Espanya, per raons de veïnatge geogràfic i d'entesa polític, sobretot per part dels reis de Navarra i d'Aragó, va estar al corrent de l'avantguarda musical de l'època.

El Còdex Calixtí està constituït per cinc parts referides a diversos aspectes del pelegrinatge a Compostel·la. Al final del còdex apareix una secció musical on, entre moltes peces monòdiques, figuren vint- discants a dues veus i un a tres, probablement el més antic conegut a Europa, ja que pertany al segle XII. Estem parlant ja de la primera polifonia.

L'estil trobadoresc orientat cap a l'aspecte religiós va produir a Espanya una obra magnífica: les Cantigues de Santa Maria d'Alfons X el Savi.

Recopilades a finals del segle XIII, són la més excel·lent mostra de la llavors naixent notació mensural. Les Cantigues són més de quatre-centes cançons monòdiques que relaten miracles i favors de la Verge. Sembla l'obra més personal del rei i en què va intervenir més directament, les melodies procedeixen en part de models anteriors, litúrgics i populars, i en part compostos per músics de la cort, també han arribat fins a nosaltres les melodies de sis Cantigues d’amic del trobador gallec Martín Codax i altres diverses de trobadors catalans.

Quant a la música polifònica, també els nostres músics estaven al dia dels nous corrents, així ho testifica el Còdex del Monestir de les Huelgues, que conté composicions monòdiques i polifòniques dels segles XII al XIV i en el seu conjunt de 186 obres resumeix la pràctica de l'Ars Antiqua a Espanya, a més de contenir un Credo de l'Ars Nova i un exercici de solfeig a dues veus, únic conegut del repertori medieval  El seu repertori l'integren les formes principals de l'Ars Antiqua: conductus, motet, organum, etc., Segons l'estil de l'Escola de París, encara que moltes de les seves obres semblen ser de creació pròpia espanyola.

El Llibre Vermell de Montserrat, anomenat així pel color de la seva coberta, conté cants i danses dels pelegrins del Monestir de Montserrat. És una breu col·lecció del segle XIV amb només deu peces que constitueixen un excel·lent mosaic de formes i procediments: virelais, cànons, danses, etc , Des d'una a tres veus.