Edat Mitjana

La música medieval comprèn tota la música europea composta durant el període de l'Edat Mitjana, etapa que comença amb la caiguda de l'Imperi Romà en 476 i que finalitza en el segle XV, en 1453, amb la caiguda de Constantinoble o el 1492 amb el descobriment d'Amèrica, ja que la fi de l'Edat Mitjana i el principi de l'Edat Moderna és un límit difús.

L'única música medieval que pot ser estudiada és aquella que va ser escrita i ha sobreviscut. Atès que la creació de manuscrits musicals era molt cara, a causa del cost del pergamí, i la bona quantitat de temps necessari per escriure tota una còpia, només les institucions molt acabalades van poder produir manuscrits que han sobreviscut fins a l'actualitat. Entre aquestes institucions generalment estan l'Església i les institucions eclesiàstiques, com monestirs, si bé algunes obres seculars també es van conservar en aquestes institucions. Aquestes tradicions manuscrites, no reflecteixen molt de la música popular, d'aquella era.

La música medieval està formada per dos períodes principals: el Romànic i el Gòtic.

Dins de la música medieval es poden distingir diferents fenòmens musicals, entre els quals destaquen el cant gregorià, la música profana i la polifonia.

El cant gregorià va tenir gran importància, ja que és l'única música conservada anterior al segle IX. Era un tipus de música estrictament vocal i a una sola veu, o, com a molt, amb un acompanyament de cinquenes paral·leles. Però va ser a conseqüència d'una sèrie de canvis econòmics i pel naixement de les llengües vulgars que va sorgir la música profana, en la qual es podien expressar desitjos i aspiracions.

Els veritables protagonistes del nou estil van ser els trobadors (langue d' oc o provençal), els trovers (langue d' oil o francès antic) i els Minnesänger alemanys. Tots ells eren poetes músics que cantaven a tots els sentiments humans, sent la seva temàtica principal especialment l'amor, la guerra i la natura. Aquesta música es caracteritza per un ritme molt més marcat i variat que el gregorià i depèn de l'estat d'ànim de l'autor (trist, alegre, amorós, guerrer ...). Es van crear nous tipus de dansa i el més destacat va ser el fet d'acompanyar amb instruments musicals.