Edat Mitjana

La dansa, molt apreciada tant en els més refinats ambients com en les celebracions populars, va ser un factor determinant en el procés consistent a fixar certes melodies segons esquemes rítmics. A més de l'evident influència en termes com la ballata o balada trobadoresca, van tenir gran popularitat les estampies i els saltarellos. Hi ha tipus de dansa religiosa, vinculats a les representacions teatrals que es feien a les esglésies sobre la Passió, el Nadal, etc. A Espanya s'ha mantingut la tradició del Cant de  la Sibil·la. 

També dansaven els pelegrins que anaven en romeria , algunes de les peces es conserven al Llibre Vermell de Montserrat.

No conservem especificacions concretes que ens diguin si tal o qual obra ha de ser cantada o tocada també amb instruments, i menys sabem quin tipus d'instruments han de tocar. No obstant això, està fora de tot dubte que la música d'aquest període, encara que escrita per a veus, es podia tocar també amb acompanyament instrumental, i no només la música profana, sinó també bona part de les composicions religioses.

Per descomptat, és clar que la música de dansa exigia participació instrumental i, d'altra banda, són nombrosos els testimonis tant iconogràfics com literaris que ens donen notícies de la presència instrumental en la música de l'època. Dels primers tenim mostres molt abundants en l'arquitectura: els pòrtics d'esglésies i catedrals tant en el romànic com en el gòtic estan envoltats de músics amb els seus corresponents instruments, entre els quals destaca el Pòrtic de la Glòria de la Catedral de Santiago de Compostela.

En aquest període, després de l'enlairament operat en l'època immediatament anterior, s'havia arribat a una gran proliferació d'instruments i variants. Podem estar segurs que l'ús d'aquests instruments va ser molt abundant, encara que no hi havia res que s'assembli a les nostres actuals orquestres. Els conjunts eren molt reduïts , d'una dotzena de músics en els casos més excepcionals, i correntment només tres o quatre, de vegades menys.

A l'església s'admetia solament l'òrgue, però les noves composicions religioses polifòniques facilitarien la introducció d'altres instruments per acompanyar o substituir les veus: violes, flautes, xeremies, etc. Trobadors i joglars feien sonar laudes, arpes, saltiris, gaites i, per descomptat, varietat de panderos, sonalls, tamborins, etc . Per a les celebracions públiques i les festes a l'aire lliure es van anar perfilant un conjunt característic anomenat "música alta" per la potència i brillantor del seu so, compost de trompetes, gralles i bombardes.

Convé, finalment, destacar la influència dels musulmans, sobretot en la seva aportació quant a instruments es refereix.