Edat Mitjana

 Seqüència: les seqüències van evolucionar a partir del cant gregorià. La necessitat de recordar els llargs melismes de determinades peces va fer que cap al  s. IX en els monestirs francesos de Sant Marcial de Limoges i de Saint Gall omplissin aquestes llargues vocalitzacions amb textos inventats de manera que corresponguessin una síl·laba a cada nota musical. Això, a més d'ajudar a la interpretació musical, buscava una certa qualitat musical rítmica, i això va suposar un estímul per a la invenció pràctica i musical, no trigant a adoptar textos en llengua vulgar i, finalment, independitzar-se del seu origen.

Seqüència: Lauda Sion del Corpus Christi.
St. Tomás d'Aquin (s. XIII).

Trops: al mateix temps va succeir que en altres cants diferents de l’al·leluia, es van anar intercalant fragments melòdics inventats, aliens al repertori original gregorià, anomenats trops  del llatí tropare = inventar). Aquestes melodies sovint portaven un text en llengua vulgar que explicava determinats passatges evangèlics. Per a la composició dels trops es van haver d'utilitzar melodies de caràcter popular. Això significa un pas decisiu en la música medieval que s’allunya del tronc gregorià.

Trop tipus melisma curt.

Trop tipus melisma llarg.