L'harmonia

Fins ara hem parlat en abstracte dels acords. Si els lliguem als set sons d'una escala determinada, limitant-nos sempre a la triada, en obsequi a la senzillesa. En prendre l'escala de do major, per exemple i construir un acord 1-3-5 sobre cada un dels seus graus, obtenim una primera sèrie d'acords, els quals es relacionen no solament entre si, sinó també amb els acords similars que pertanyen a tonalitats que no són la de do major. Ara és el moment de tenir present el concepte d'escala, ja que tot el que fa referència als set sons de l'escala diatònica és cert també dels acords formats sobre aquests set sons. En altres paraules, és la fonamental de l'acord el que constitueix el factor determinat. Els acords construïts sobre la tònica, la dominant i la subdominant posseeixen la mateixa atracció relativa d'uns per altres que la tònica, la dominant i la sudominant considerats com a sons sols. De la mateixa manera, basta amb trobar l'acord de la tònica per determinar la tonalitat d'una sèrie d'acords; i igual que dels simples sons, es diu que els acords modulen quan passen d'una tonalitat a altra. En tant són acords i no sons simples, tenen entre si una relació més. Si formem triades sobre els tres primers graus de l'escala, obtindrem:

Això ens mostra que els acords primer i tercer tenen en comú els sons 3 i 5. Aquest factor, que acords d'una mateixa tonalitat o de tonalitats diferents posseeixin alguns sons en comú, és un motiu perquè sentim amb força la relació existent entre els acords.