L'harmonia

L'enfocament de l'harmonia segons que acords es construeixen de manera intencionada a partir de la nota del baix, va marcar l'inici del període que es coneix com de pràctica comuna de l'harmonia occidental. La transició va començar al voltant de 1600, fins a 1650  i arribarà fins al 1900. Alguns conceptes nous van arribar a ser importants. Aquests van tenir les seves arrels en les pràctiques harmòniques de final de l'Edat Mitjana i Renaixement i en el sistema modal medieval. En ells ja s'inclouen els conceptes de tonalitat, d'harmonia funcional i de modulació.

Una tonalitat és un grup de notes relacionades que pertanyen a una escala major o menor, més els acords que es formen a partir d'aquestes notes i la jerarquia de relacions entre aquests acords.

En una tonalitat, la tònica i l'acord construït sobre la tònica és un punt focal cap al qual tots els acords i les notes en la tonalitat són atrets. Això va evolucionar des de la idea medieval que tots els modes tenen notes finals característiques.

En el nou sistema, les tonalitats van adquirir relacions entre elles. El sistema més gran d’organització que comprèn tonalitats, relacions atonals, relacions acòrdiques i les funcions harmòniques, s’anomena tonalitat, perquè les tonalitats es basaven en les escales de major - menor.

En el sistema tonal, determinats acords van assumir funcions específiques de moviment cap a o allunyar-se de les relacions harmòniques i el sistema que assigna funcions a tots els acords va ser denominat harmonia funcional.

Rameau: Teoria dels acords

 L'enfocament d'harmonia que va sorgir cap a 1650 es va constituir en un dels més importants tractats musicals, de J. P. Rameau el Traité de l ‘ harmonie de 1722. El nucli de la teoria de Rameau és l'argument que tota harmonia té la seva base a l'arrel o nota fonamental d'un acord. Un acord format en forma de triada és el tipus bàsic d'aquest període. La tercera i la cinquena sobre la fonamental de la triada, poden ser col·locades dins de la mateixa vuitena de la fonamental o escampades en diverses cotes. Una triada pot existir en posició fonamental o en inversions.

 En l'harmonia funcional la successió d'acords és analitzada per la distància entre els seus fonamentals. El moviment més comú des d'un acord a un altre és per mitjà d'intervals forts. Un moviment d'aquest tipus és fort perquè els dos acords tenen el menor nombre de notes en comú i per tant contrasten més. El moviment per intervals febles, és més feble perquè els dos acords en aquest cas comparteixen més notes.

Normalment les modulacions es realitzaven sobre el cinquè grau de l'escala original. En obres de tonalitat menor, la modulació podria ser a la tonalitat de la dominant menor o podria ser a la tonalitat del relatiu major . En el segon cas el contrast entre mode major i menor apareixia per compensar la modulació feble.