L'harmonia

El naixement de l'harmonia se situa generalment en el segle IX, ja que en els tractats d'aquella època és quan per primer cop se la menciona. Com era d'esperar, les primeres formes de l'harmonia resulten d'un cru primitivisme per les nostres orelles. Hi ha tres classes d'escriptura harmònica primitiva. La més primerenca es va denominar “organum”. Comprendrem fàcilment en què consisteix, ja que sempre que harmonitzem una melodia agregant-li per sobre o per sota intervals de tercera i sexta, estem produint una espècie d'organum. I això mateix era la idea de l'antic organum, excepte que l'harmonització es feia amb intervals de 4a inferior o 5a superior; les terceres i les sextes estaven proscrites. Així doncs, l'organum és una melodia més ella mateixa repetida simultàniament a la 4a inferior o a la 5a superior. Com a mètode d'harmonització resulta rudimentari i francament primitiu, en particular si imaginem a tota la música tractada d'aquesta manera. Vet aquí un exemple d'organum: