L'harmonia

Cap al segle IX la pràctica de l'Harmonia es va iniciar en moltes esglésies per a la interpretació de fragments de melodies de cant pla amb un afegit, l’harmonització de la veu o reforç del so per tal que és puguessin escoltar a les esglésies més grans. Aquesta tècnica d'harmonitzar, organum, és el primer exemple d'harmoni a. Els primers eren summament simples. Consistien a afegir una veu exactament igual a la melodia original a interval de quarta o cinquena (organum paral·lel).

 La nova tècnica va evolucionar cap a una gran diversitat. Les línies afegides van adquirir independència melòdica, freqüentment per moviment contrari a aquesta (organum lliure). En aquests casos era impossible mantenir en tot moment les harmonies acceptades de quarta, cinquena i vuitena.

Aquests intervals eren considerats consonàncies, implicaven repòs o resolució de tensió.

L’organum lliure és un exemple primerenc del moviment harmònic del repòs- tensió - repòs  bàsic en l'harmonia occidental. L'èmfasi en les consonàncies al final de les composicions, destacava els punts finals d'arribada i reforçaven la idea de la cadència o finalitat de la nota d’un mode.