L'estructura

Cal tenir presents, doncs, dues coses. Recordar les línies generals del motlle formal i recordar que el contingut del seu propi pensament obliga el compositor a utilitzar aquest motlle formal d'una manera particular i personal, d'una manera que pertany solament a aquesta determinada peça que està escrivint. Això s'aplica principalment a la música artística. Les simples cançons populars solen ser d'estructura exactament semblant dins del seu petit marc. Però mai no hi va haver dues simfonies exactament iguals. 
La condició principal de tota forma és la creació del sentit de la gran línia ja esmentada anteriorment. Aquesta gran línia ha de donar-nos una sensació de direcció i ha de fer-nos sentir que aquesta direcció és la inevitable. Qualsevol que siguin els mitjans emprats, el resultat net haurà de produir en l'oient una sensació satisfactòria de coherència produïda per la necessitat psicològica de les idees musicals que van servir de punt de partida al compositor.