L'estructura

Abans d’entrar en la discussió d'aquestes formes típiques de la repetició, és prudent examinar el principi de repetició aplicat en petita escala. Això és fàcil, ja que aquests principis reiteratius s'apliquen el mateix a les grans parts que abasten tot un temps que a les petites unitats que hi ha a cada part. La forma musical s'assembla, per tant, a una sèrie de rodes dins d'altres rodes, en la qual la formació de la roda més petita és notablement anàloga a la de la més gran. La cançó popular sol estar construïda segons línies similars a una d'aquestes unitats petites i la utilitzarem, sempre que ens sigui possible, per il·lustrar els principis més simples de la repetició.

El més elemental és el de la repetició exacta, que pot representar per aaaa, etc. Aquestes repeticions simples es trobaren en moltes cançons, en les quals una mateixa música es repeteix per cantar un cert nombre d'estrofes consecutives. La primera forma de la variació apareix quan en cançons anàlogues a aquestes s'alteren lleugerament les repeticions, per tal de permetre un major ajustament entre el text i la música. Aquesta classe de repetició es pot representar per a - a '-a "- a'", etcètera.