5. Principis estructurals

Per crear la sensació d'equilibri formal s'usa en música un principi importantíssim. I és tan fonamental per al nostre art que probablement no deixarà d’emprar-se, d’un mode o un altre mentre es segueixi escrivint música. Aquest principi és el simple de la repetició. La major part de la música es basa estructuralment en una àmplia interpretació d'aquest principi. A causa, probablement, de la natura una mica amorfa de la música, l'ús en ella de la repetició sembla estar més justificat que en qualsevol de les altres arts. L’únic principi formal que cal mencionar a més a més d'aquest, és el contrari de la repetició, és a dir, el de la no - repetició
Parlant en general, la música estructurada vertabralment basant-se en la repetició es pot dividir en cinc categories diferents. La primera és la repetició exacta; la segona, la repetició per seccions o simètrica; la tercera, la repetició per mitjà de la variació; la quarta, la repetició per mitjà del tractament fugat; la cinquena, la repetició per mitjà del desenvolupament. Cadascuna d'aquestes categories (excepte la primera) serà tractada per separat més endavant. Es veurà que cada categoria té diferents formes típiques que s'agrupen sota el títol d'una determinada classe de repetició. La repetició exacta (que és la primera categoria) és massa simple perquè necessiti demostració especial. Les altres categories es divideixen segons les següents formes típiques:  

1. Repetició per seccions, o simètrica

a. Forma en dues parts (binària). 
b. Forma en tres parts (ternària).
c. Rondó. 
d. Disposició lliure de les parts. 

II Repetició per variació 
a. Basso ostinato. 
b. Passacaglia. 
c. Chacona. 
d. Tema amb variacions. 

III Repetició per tractament fugat 
a. Fuga. 
b. Concerto grosso.
c. Preludi de coral. 
d. Motets i madrigals .

IV Repetició per desenvolupament 
a. Sonata (forma de primer temps). 

Les altres categories formals fonamentals són les que es basen en la no repetició, i les anomenades formes "lliures"