La melodia

Als pobles primitius, les melodies no eren creacions individuals sinó que es consideraven manifestacions vitals i espontànies necessàries per a tota la tribu.

- A la Grècia clàssica la música era una disciplina privilegiada sobre les altres matèries del saber. A més, en aquesta època apareixen dues visions: la visió hedonista, música com producte de plaer; i la visió pedagògica, la música com a producte d'expressió humà.

- La música a l'Edat Mitjana estava associada i la transmissió oral. Sorgeix la notació pneumàtica com una necessitat per codificar els ritus religiosos. Guido d Arezzo crea mà guidoniana, la solmització i dóna nom a les notes. A més, es desenvolupa la música instrumental que es destina a acompanyar les melodies vocals, a improvisar i a acompanyar.

- En el Renaixement sorgeix la melodia acompanyada i es torna a l'esperit de Grècia clàssica, és a dir, la música com a productora de plaer.

- Amb el Barroc neix l'òpera i la melodia pren aquí el lloc d'honor.

- Al segle XIX, amb Wagner, s'arriba al límit de les possibilitats del sistema tonal i es desenvolupa la melodia de timbres utilitzada per tots els compositors de l'època.

- Al segle XX la majoria de les metodologies  d'aprenentatge musical se centren en l'aspecte melòdic de la música. Destaquen Kodaly, Dalcroze i Willems

Animació sobre l'evolució de la melodia: Evolució sobre el concepte de melodia