La melodia

Una melodia és una successió de sons que és percebuda com una sola entitat. Es desenvolupa en una seqüència lineal, és a dir al llarg del temps, i té una identitat i significat propi dins d'un entorn sonor particular.

En el seu sentit més literal, una melodia és una combinació d'altures i ritme, mentre que en sentit més figurat, el terme de vegades s'ha ampliat per incloure les successions d'altres elements musicals com el timbre. Es pot considerar que la melodia és el primer pla respecte de l'acompanyament de fon. Però una línia melòdica o una veu no cal necessàriament que sigui una melodia en primer pla.

En el firmament musical, la melodia segueix immediatament en importància al ritme. Com un comentarista va assenyalar, si la idea del ritme va unida en la nostra imaginació al moviment físic, la idea de la melodia va associada a l’emoció intel·lectual. L’efecte d’aquests dos elements en nosaltres és un misteri. Fins ara no s’ha pogut analitzar perquè una bona melodia té el poder de commoure’ns. Ni tan sols podem dir amb alguna certesa què és el que constitueix una bona melodia.

Tot i això, la major part de la gent creu saber si és bella la melodia que escolta. Per tant, ha de tenir algun criteri sobre això, encara que sigui inconscient. Doncs bé, si no podem definir d’antuvi el que és una bona melodia, podem certament generalitzar sobre les melodies que ja sabem que són bones, i això podrà ajudar-nos a clarificar les característiques d’una bona melodia.

En escriure música, el compositor està contínuament acceptant i rebutjant melodies que espontàniament se li acudeixen. En cap altra nivell de la composició està tan obligat a confiar en el seu instint musical com a guia. I si ha de treballar amb una melodia, totes les probabilitats són de què haurà d’adaptar els mateixos criteris que apliquem nosaltres en jutjar-la Quins són alguns d’aquests principis de la bona construcció melòdica?

Una melodia bella, com una peça sencera de música, ha de tenir proporcions satisfactòries. Haurà de fer-nos la impressió de cosa consumada i inevitable. Per això la línia melòdica ha de ser en general llarga i fluida, amb alts i baixos d’interès i un moment culminant, comunament cap al final. És clar que una tal melodia tendirà a moure’s entre notes diferents i evitarà repeticions innecessàries. També és important en la construcció melòdica una certa sensibilitat el fet de fluir del ritme. Moltes melodies belles s’han aconseguit per mitjà d’un lleuger canvi rítmic. Però el més important de tot està en la seva qualitat expressiva, sigui tal que provoqui en l’oient una resposta emocional. Aquest és l’atribut menys pronosticable de tots i pel que no existeixen regles. Pel que toca a la mera construcció, tota bona melodia es veurà que posseeix una carcassa que podrem deduir pels punts essencials de la línia melòdica que queden després de retallar les notes “no essencials”. Sols el músic professional és capaç de radiografiar l’espinada d’una melodia ben construïda, però podem confiar en el fet que el profà desproveït de coneixements tècnics podrà sentir inconscientment la manca d’una verdadera columna vertebral melòdica. Tal anàlisi mostrarà, en general, que les melodies, igual que les frases gramaticals, tenen sovint en el seu curs punts de repòs equivalents a la coma, al punt i coma, i als dos punts de l’escriptura. Aquests punts de repòs momentanis o cadències, com se les anomena, ajuden a fer més intel·ligible la línia melòdica, en dividir-la en frases més fàcilment comprensibles.