La melodia

Podem diferenciar la melodia pels seus aspectes constitutius.

1. La melodia pot bellugar-se per passos com a les notes de les nostres escales o graus conjunts: melodia diastemàtica o pot bellugar-se suaument sobre l’espectre d’un to que és el que anomenen glissandos.
2. Una melodia potser continua (sense pauses o silencis) o discontinua (caracteritzada per pauses, seccions de silencis)
3. L'esquema d'una melodia es pot caracteritzar de diverses maneres. Una melodia conjunta es belluga suaument o de forma predominantment suau, sense salts, mentre que una melodia disjunta es caracteritza pels seus salts. Una melodia escalar es belluga amunt i avall de les notes d’un patró d’una escala. Una melodia arpegiada (d’acord) es caracteritza per emprar les notes d’un acord o és l’acord arpegiat.

Moltes melodies i estils melòdics no adopten només un perfil sinó que poden contenir més d’un aspecte combinant. Algunes melodies tendeixen a pujar, altres tendeixen a moure’s des de notes més agudes cap a notes més greus (baixant), d’altres tendeixen a quedar-se en la mateixa tessitura (immòbils).

L’àmbit d’una melodia és la distància intervàl·lica que hi ha entre la nota més greu i la nota més aguda. En línies generals, es pot parlar d’una melodia d’àmbit ampla o d’àmbit estret, també es pot definir l’àmbit de forma exacta donant la distància intervàl·lica.

La tessitura d’una melodia és la gamma general en la qual predomina: baixa, alta, uniforme, variable.

Les melodies poden:

• Ser curtes o llargues, regular o irregulars.
• Ser ornamentades o simples.
• Tenir efectes especials, per exemple, dintre un estil predominantment diastemàtic es poden distorsionar algunes notes com fan els guitarristes de blues o dintre d’un estil predominantment diatònic, un compositor pot introduir microtons.

El començament d'una melodia pot ser anacrúsic, tètic o acèfal.

• S'anomena tètic al començament d'una peça si aquest comença amb tesi, és a dir si la primera nota, o temps, coincideix amb el primer accent.
• Un començament és anacrúsic si es comença abans del temps fort i per tant si comença amb anacrusi, és a dir una nota o un grup de notes sense accent fort a principi d'una frase abans del primer temps fort d'aquesta frase, és a dir, abans de la primera barra de compàs d'aquesta frase.
• S'anomena acèfal el començament (de frase, període, motiu, etc.) en què el primer temps del compàs (temps fort) és un silenci.

El final d'una melodia pot ser masculí o femení segons acabi amb una o més notes al final. El final és masculí si coincideix amb l'accent i femení si es produeix després de l'accent.

Segons el seu final, una frase pot ser conclusiva o suspensiva.

Una frase conclusiva és aquella que ens crea sensació de final o repòs.

Una frase és suspensiva quan crea sensació de continuïtat o inestabilitat.