La melodia

Tot i que les característiques mínimes per considerar una seqüència de sons com a melodia es troben principalment en funció del context cultural del qual provenen, és possible enunciar certs elements de caràcter universal. Aquests elements existeixen tant en l'objecte musical a si mateix (exemple, en termes físics i estructurals), com en les relacions que l'objecte arribés a tenir amb entitats externes (per exemple, sistemes percentuals, detectors automàtics de melodies). I aquests dos (factors externs i interns), en combinació, estan reflectits en les característiques estètiques definides pels diferents grups socials de manera arbitrària.

Així, en termes físics i estructurals, les precondicions per definir una melodia són:

•     Ha de ser una successió de notes.
•     Té un caràcter lineal.
•     Ha de contenir sons de diferent freqüència (alçada).
•     Té caràcter protagonista en el context de la peça.
•     Està intrínsecament lligada al ritme.
•     És una entitat conformada per una seqüència de motius enllaçats.
•     El context (rítmic i harmònic) deu estar seguint la melodia.
•     Ha  d'oscil·lar al voltant d'un centre definit teòricament (per exemple, tonal, atonal o modal.
•     És l'esbós principal d'una peça.

I en termes percentuals:

•     Ha de donar una sensació d'inici i fi (com una unitat).
•     Ha de transmetre una idea.
•     Ha de ser fàcil de recordar i/o reconèixer.

En termes estètics, des d'una perspectiva occidental:

•     Ha de tenir patrons interactius de canvi i qualitat.
•     Ha de mostrar coherència interna.